tag:blogger.com,1999:blog-74991376062531803442024-03-13T18:52:09.409+01:00SENSE DATA LÍMITUnknownnoreply@blogger.comBlogger76125tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-1403831914219891692022-05-31T21:31:00.000+02:002022-05-31T21:31:46.368+02:00Petits moments<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimBARm1KtIqLJ7Ey2yrNMfS6rrgoD6ktQKNyGyQ8XSUGitbUWM9FaGso-LBt3Ys2lwOnBJnw44f85tqBhphhPwLDJ6T3OzoZRZTXzXsUCv-MoTeqR0ZUYTHAREmzWXyudt2UaTGSZVGsU73_j8GbqdYOEVPbb9rCjCsOhEcrX5xbNxcKOyFjqlIAWT/s4032/33A376D0-AF54-44D9-B29D-3D43935898EE.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimBARm1KtIqLJ7Ey2yrNMfS6rrgoD6ktQKNyGyQ8XSUGitbUWM9FaGso-LBt3Ys2lwOnBJnw44f85tqBhphhPwLDJ6T3OzoZRZTXzXsUCv-MoTeqR0ZUYTHAREmzWXyudt2UaTGSZVGsU73_j8GbqdYOEVPbb9rCjCsOhEcrX5xbNxcKOyFjqlIAWT/s320/33A376D0-AF54-44D9-B29D-3D43935898EE.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">Petits moments que t´omplen de vida. Rialles que creies perdudes i que apareixen quan menys t´ho esperes. Converses relaxades. Temps sense rellotges. I un regust dolç d´allò que va ser i que, d´alguna manera, torna en forma de retrobaments. És llavors quan respires, quan somrius, quan aixeques la vista i et sembla veure que aquest cel, és el mateix de sempre, el que semblava t´havien tapat per sempre. La vida és això, moments. I alguns es perden esperant que tot sigui perfecte. No penso deixar-los escapar mai més. Són un tresor , per petits que semblin. Per grans que et quedin a força d´enyorar-los. No vull somiar-los mai més. Hi són aquí i els puc tocar.</div><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-23473123774764832992022-02-26T16:00:00.001+01:002022-05-31T21:05:41.842+02:00In memoriam<p style="text-align: justify;">Qué lejos han quedado vuestros sueños, vuestras almas, marineros, todo aquello que anhelabais ver. Qué lejos aquellos que os esperan siempre. Bajo un cielo inmenso, habéis sucumbido a un mar feroz, despiadado. Que da la vida. Y que la quita. Que ese mar, os sea leve. Sus olas siempre pasearan por la orilla de Marín, vuestro recuerdo.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/5XwyFkQM7eM" width="320" youtube-src-id="5XwyFkQM7eM"></iframe></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-20053554333581957642022-02-18T20:46:00.019+01:002022-05-31T21:13:47.767+02:00Dia... i nit<p style="text-align: justify;"><span><span><span face="Arial, Helvetica, sans-serif" style="background-color: #f3f3f3; color: #222222; font-family: helvetica;">El sol y la luna de frente en una mañana que sostiene sus preciosos recuerdos. Tan cercanos a la vista, tan distantes en el espacio. Contemplándose sin reconocerse siquiera, como si nunca hubiesen sido uno solo. Sin posibilidad de reencontrase. Solos en la inmensidad de un mundo que no era como pensaban.</span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHw_svis5ca-ggt6r2Xc406gPX4ZsNlBPcqWs2ERqd3xPGzSYntVaNy8Q-Wl7mn48GWr7t3TbuiH7wtPVkr5QA1Dqau1uIPkWbVMtljdVYfM5K2Yj--mXhTZmoKZBRztqS5Lg_iO4_AJBQW3L4oZHCbyWo6yH-EIWU4Ro8dKDvMEXykKMUVMd2Wbos/s1280/IMG_0107.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="953" data-original-width="1280" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHw_svis5ca-ggt6r2Xc406gPX4ZsNlBPcqWs2ERqd3xPGzSYntVaNy8Q-Wl7mn48GWr7t3TbuiH7wtPVkr5QA1Dqau1uIPkWbVMtljdVYfM5K2Yj--mXhTZmoKZBRztqS5Lg_iO4_AJBQW3L4oZHCbyWo6yH-EIWU4Ro8dKDvMEXykKMUVMd2Wbos/s320/IMG_0107.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: left;"><span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a name='more'></a></span><h3 style="text-align: center;"><span style="background-color: #f3f3f3; font-family: helvetica;">Ojalá hubiesen sabido ponerle finales bonitos a momentos bonitos.</span></h3></div><div><br /></div></div><br /><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-13064745776321486792021-07-22T22:29:00.007+02:002021-07-23T12:49:44.779+02:00Si hubieses salido sin mirar atrás...<p style="text-align: justify;">Tantas cosas han cambiado en mi vida…He de reconocer que
algún cambio, en especial uno, ha significado un nuevo horizonte, la llegada
del amor más puro e infinito, algo que no había conocido y que hace que tu
mente y tu corazón se expandan de manera increíble. Jamás podré agradecerle
suficiente a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la vida por brindarme la
oportunidad de dar vida a otro ser, de luchar por ser mejor persona a su lado. ¡Buf!
Es como un renacer extremo, una catarsis que te obliga a dejar de lado mucho a
lo que te aferrabas.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju36smQRxLlgZ022mTNfxwAhz-W8bJne-_lFJVxuqCPRkP1_H5fdV6XOTngI5dq_KY2iAVh6HRW7Zm-3qiS8jI6jndNLCWJfb5VQAoHx_7WIWiuuVYG5JtpLNfTia3LrLhOWMxBpIho0Q/s2048/IMG_4513.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju36smQRxLlgZ022mTNfxwAhz-W8bJne-_lFJVxuqCPRkP1_H5fdV6XOTngI5dq_KY2iAVh6HRW7Zm-3qiS8jI6jndNLCWJfb5VQAoHx_7WIWiuuVYG5JtpLNfTia3LrLhOWMxBpIho0Q/s320/IMG_4513.JPG" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pero hay tantas otras que siguen igual…</div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A veces releo escritos de cuando era una adolescente, de
cuando a pesar de estar descubriendo el mundo, tenía muy claro que el camino de
la vida se recorre en solitario, por mucho que te rodees de gente, por muchas personas
(o pocas) que quieras o te quieran. Que esas mismas personas vienen y van y hay
que dejarlas entrar y salir. No me importaba. Absorbía la vida y las enseñanzas
de quién ella me ponía en el camino, fuesen buenas o malas. No le temía a nada.
Era consciente y amaba la sensación de que fuese así. Y lo fue durante años. Pero ahora, en este preciso instante, en este momento vital, duele.
Porque un día cambié la visión de que nada era para siempre, y creí, o quise creer, que había cosas, personas, lugares, momentos, destinados a quedarse a tu lado. Y de nuevo el universo me ha enseñado, que no es así. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cuando una piensa en cuál es el propósito de la existencia
que le ha tocado vivir, me gusta pensar que es dejar huella de una manera u
otra, en la vida de quienes me han conocido. En unos será profunda, en otros
leve o apenas imperceptible, habrá quien piense que nada pude enseñarle… y no
pasa nada. Lo único que pides es que nadie crea que sería mejor no haberte
conocido ¿puede haber algo más horrible que eso? “Ah si!, Mónica, aquella chica
soñadora pero complicada, a veces distante, a veces cercana, OJALÁ NO LA
HUBIESE CONOCIDO” o peor aún "CONOCERLA FUE LO PEOR QUE ME PASÓ EN LA VIDA"….Suena tan mal… Por primera vez me siento perdida ante la
expectativa de significar algo así para nadie. Solo espero releer esto en unos
años y darme cuenta que hasta eso, formaba parte de mi aprendizaje, de mi
camino. Pero ahora mismo es como si me hubiesen vaciado por dentro, como si me
hubiesen arrancado la ilusión y las ganas de comerme el mundo que siempre me
han caracterizado a pesar de los malos momentos y gracias a los buenos.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quiero dejar ya de estudiar, VIDA, de
aprender. De verdad, he tenido suficiente ¿no puedes darme un poco de tregua?
Solo un poco…</p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"> </span></div><o:p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div></o:p>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-76138116832537031572020-10-24T00:00:00.003+02:002020-10-27T17:16:38.101+01:00Círculos<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6aVbSA83HKT-XG06wu9r-eo3J1N-wjZ9dcAKgdSD6uRciaXsPs0-1kmQmoMjM3gwU4wM0VtNHkdBM5EVCADFP_JTn1LULfn7Nsy3eCDUq6bu2qYusD8OGPn8cZHEtCRgjjkZLy8FXse8/s1009/A9760007-0C97-4B39-9B35-B673F3FC8C77.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1009" data-original-width="600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6aVbSA83HKT-XG06wu9r-eo3J1N-wjZ9dcAKgdSD6uRciaXsPs0-1kmQmoMjM3gwU4wM0VtNHkdBM5EVCADFP_JTn1LULfn7Nsy3eCDUq6bu2qYusD8OGPn8cZHEtCRgjjkZLy8FXse8/w119-h200/A9760007-0C97-4B39-9B35-B673F3FC8C77.JPG" width="119" /></a></div><span style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Qué importante es que alguien te recuerde de vez en cuando quién eres y lo que has conseguido... Que te haga valorar tus conquistas, mirar atrás y contemplar todo aquello que has sido capaz de superar, cada uno de los momentos en los que supiste reírte del pasado y crear algo bonito y grande. Tomar conciencia de lo dura que fue tu niñez, de lo solitaria que fue tu adolescencia, de las marcas tan terribles que te dejaron ciertas personas... pero también de lo valiente que fuiste por dejar eso atrás, por aprender a perdonar, por buscar un camino propio ajeno al dolor. Y encontrarlo. Por conseguir cumplir muchos de tus sueños con la única guía de tu corazón.</div></span></div><p></p><p style="text-align: justify;">Esa soy yo y esos son mis logros y hoy me apetecía gritarlos al mundo. Porque sí, porque fui capaz de romper un círculo que podría haberme atrapado condenándome a repetir errores ajenos. Y ese círculo debe permanecer así para siempre. Roto en mil pedazos. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-40429142812608421282020-04-04T17:22:00.001+02:002020-10-27T17:30:47.259+01:00Mi pequeña golondrina<p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE3QX6d0xrkzZ42K7zb6NwMrXew-aB57j_PGbkBtR5lL8DmbiEFtt3ruJElqTF1QxvF29zgfOgk0b6PVG26Us3XWng0VsNYkbfTpVZoDnrHogAaz0a2hBdB29oo_6dCOVxOMuX6_TXK2Y/s640/IMG_8593.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="614" data-original-width="640" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE3QX6d0xrkzZ42K7zb6NwMrXew-aB57j_PGbkBtR5lL8DmbiEFtt3ruJElqTF1QxvF29zgfOgk0b6PVG26Us3XWng0VsNYkbfTpVZoDnrHogAaz0a2hBdB29oo_6dCOVxOMuX6_TXK2Y/w200-h192/IMG_8593.JPG" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;">Mi pequeña golondrina. Mi Yago pequeñín. Porque ahora ya tienes nombre. Eres tú quién se coló por mi ventana. Hoy voy a conocerte, hoy nos vamos a ver por primera vez. Contemplaré y tocaré con suavidad esa carita que hace tanto tenía dentro y sé que me enamoraré irremediablemente de ti. ¡Qué feliz me haces! Ni te imaginas cómo ni de qué manera. Echaré, no obstante, de menos, el llevarte dentro de mí. Perdóname si en algún momento te he agitado o te he puesto triste con mis pensamientos. Espero que también hayas sentido las alegrías y te te sepas muy querido y deseado.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Ahora empieza una nueva etapa, la más preciosa de mi vida. Te has colado en nuestras vidas y papi y yo nos esforzaremos por hacerlo lo mejor posible e intentaremos hacerlo juntos.</p><p style="text-align: justify;">Espero que tu entrada al mundo no sea muy traumática y que yo esté a la altura de acompañarte en este trance vital y el resto de tu vida. </p><p style="text-align: justify;">Mi pequeña golondrina... eres ya puro amor.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-27427648570969194922019-06-15T17:04:00.000+02:002019-06-20T17:12:09.462+02:00It´s really that simple<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<b>Sí, es así de simple...</b></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Z7UvbCqQwtM/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Z7UvbCqQwtM?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hace 15 años alguien me dijo: "Puede que sea un sueño pero... ¡qué más da! ¡Soñemoslo!<br />
<br />
Y en eso estamos...<span style="background-color: white; color: #222222; white-space: pre-wrap;"></span><br />
<br />
Nunca, nunca dejéis de perseguir sueños, de proyectarlos... y de buscar quien os acompañe en el camino.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #e06666;"><b>"Love is the force that connects everything, the force that creates everything"</b></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-45812891307006883152019-01-10T23:30:00.001+01:002022-05-31T20:43:08.173+02:00MESURA<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZk211oIqrOl_zOdcJRR4oMVC3E7qWQXDQ9XsThjTFudBfaYDtzFPfK8dURGgU_iAFb0jAqG53XaHz1XeFGlvZVkKzSuJwmLI_AzsVpZRCw-_xnoeDo5CGYZeBxl7JKYWIZm1P9bG90VI/s1600/mar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZk211oIqrOl_zOdcJRR4oMVC3E7qWQXDQ9XsThjTFudBfaYDtzFPfK8dURGgU_iAFb0jAqG53XaHz1XeFGlvZVkKzSuJwmLI_AzsVpZRCw-_xnoeDo5CGYZeBxl7JKYWIZm1P9bG90VI/s400/mar.jpg" width="400" /></a></div>
Mesurar les paraules. Mesurar el to. Mesurar el què, qui, com. Mesurar el que t´afecta, o el que dius que t´afecta. Esborrar un passat pròxim només perquè el present demana lloc. Sense pietat i sense miraments. Mirar més enllà d´una finestra i decidir que el "no problema", el tens tu. Pensar que també hauries de fer perquè res no sigui així i que no tot és perfecte. O bé, que tu no ets perfecte. Que ets un tap de suro enmig d´un mar en el qual sovint t´ofegues. Perquè en les tempestes ningú t´ha ensenyat a nedar. I el que és pitjor, ningú et llença un salvavides massa ocupats en salvar-se a si mateixos com estan.<br />
<br />
Reafirmar el que creus sobre la vida, sobre l´amor. Veure que al final només una es pot estimar més enllà de les paraules, que ningú confiarà 100% en tu, ni en el que fas, ni en el que dius o penses. Perquè tots saben més que tu i ni tan sols escolten. Et retallen les paraules i t´imposen el silenci fent-te creure que el que dius no té sentit. Avui deixo de dir això, demà callo per sempre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
I alhora aixecar la mirada i deixar que el fred et congeli el somriure, perquè el sents, perquè SENTS, i perquè ha sortit el sol i comprens que passi el que passi, mai has de caminar mirant a terra sinó somrient a allò que tens davant. Encara que sigui amb una tireta més al cor.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-26367991834740494882018-07-22T15:39:00.000+02:002018-07-25T10:52:04.975+02:00VISIONS<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPdeBBWwl3PlVZOnnCOsB4RCynQIZNqmRkhgEDzB1BrkUrY442nbMv3fSnePmNkDrjiMWTojMq_jQtv00IKEnF8uwjzY_A92DxtyLnpPG193mJY6QsAXKrG42Pd3vg-qYLWn5Xm66gZ9I/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPdeBBWwl3PlVZOnnCOsB4RCynQIZNqmRkhgEDzB1BrkUrY442nbMv3fSnePmNkDrjiMWTojMq_jQtv00IKEnF8uwjzY_A92DxtyLnpPG193mJY6QsAXKrG42Pd3vg-qYLWn5Xm66gZ9I/s320/images.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Una casa, l´horitzó… El color
verd. Una flaire que t´arriba de la tassa de cafè que tens a les mans. Algú que
s´apropa per darrere, i t´abraça, et sosté, amb una gran capacitat per
desmuntar-te només amb aquest gest, algú a qui estimes. Molt. Algú que demostra que
l´importes. Cada dia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
La tardor amb aquells colors… El
fred que aguditza les olors, els sentits. Potser una mica de pluja. Mirar
enrere i adonar-te´n que allò que t´imaginaves està passant, succeeix perquè
havia de ser així, perquè era el destí.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Vint anys no són res quan el que t´arriba és infinitament millor del que t´esperaves a la vida, quan sents una mà amiga que saps que no et deixarà anar. Perquè les històries grans porten el seu temps. Però una vegada escrites, perduren per sempre.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-27878771654078232382018-06-18T22:38:00.000+02:002018-06-29T10:39:20.061+02:00CONVERSES<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-ibfRC2hXywgap02TABEe6PpZQ5MuE2ZSgI7xceREHslSyJh_8VHTFCLdYAcaOEKEPsz7aSVSZXigYK3LqsW0g9Vxw4xUmSnr_xDd0csgGWE7JeGyY77WgrORHVUuclVQtQ2sRPzwXE/s1600/conversacion.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="531" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-ibfRC2hXywgap02TABEe6PpZQ5MuE2ZSgI7xceREHslSyJh_8VHTFCLdYAcaOEKEPsz7aSVSZXigYK3LqsW0g9Vxw4xUmSnr_xDd0csgGWE7JeGyY77WgrORHVUuclVQtQ2sRPzwXE/s200/conversacion.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
Una cosa em passa sovint, és que la gent percep les meves
converses com una possible font de conflicte. deu ser el meu to de veu, pels
qui no em coneguin. Els que em coneixen, no cal l´aclariment, imagino. I ho
admeto, les meves opinions són fortes, fermes, meditades, però mai pretenc que
un altre tingui les mateixes. Mai. Per dir més, m´apassiona adonar-me´n de
tantes i tantes idees, maneres de pensar i percepcions, existeixen en cadascuna
de les persones que es creuen en el meu camí.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Però per alguna raó que no puc entendre, qui tinc al davant, en massa
ocasions, no ho veu així. La reacció més comuna: el canvi de tema. La fugida.
Com si una no fos capaç d´encaixar una opinió dissident. Doncs senyors, les
opinions diferents, per a mi no són font de conflicte. La ignorància, la
indiferència envers el que expresso, sí. El canvi de tema, defugir la conversa,
sí. Sempre. Bé, al principi. Després una calla i comença a entendre que la
gent, simplement, no s´atreveix a conversar.<o:p></o:p></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-51693118008722841512018-03-14T23:00:00.000+01:002018-03-19T15:36:59.960+01:00Corazón-corazaAquestes lletres tenen més de 10 anys. Les vaig escriure pensant en mi en un moment molt concret de la meva vida. Però curiosament l´altre dia, parlant amb una amiga, una d´aquelles persones que et trobes en aquest camí i que et fan molt feliç, sentint-la, em vaig adonar que semblava que fossin escrites per ella. És curiós, unes paraules de fa tant de temps, encaixaven perfectament a la seva vida 10 anys després. Doncs dedicades a tu, Judith...<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDV5K88xHnXQFQtkaLb1phUelf7Ea0-cUN3KhyphenhyphenZ0cobZUF4E_4E8QEnZlOIqkYVXyRc0IZOOPBZ9I5KwbWowei5n3cKa4mtemdZJkBP1vWjCw2TocoVdFhcL1892YB1_C113_yvRienj0/s1600/IMG_8495.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDV5K88xHnXQFQtkaLb1phUelf7Ea0-cUN3KhyphenhyphenZ0cobZUF4E_4E8QEnZlOIqkYVXyRc0IZOOPBZ9I5KwbWowei5n3cKa4mtemdZJkBP1vWjCw2TocoVdFhcL1892YB1_C113_yvRienj0/s1600/IMG_8495.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
"Mi pequeña bailarina. Pequeñita
por fuera y grande en corazón. Un corazón-coraza que lo es a ratos y a ratos se
destapa. Ahora sí y ahora no. Lo suficiente para llenar otro corazón pero insuficiente
para alcanzar su libertad. Soñando a ratos, pisando fuerte, con la
determinación que te da el bailar sola y mover el mundo. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Nunca mires atrás, ni anheles un
futuro, porque este vendrá solo, para ti, para que te quieras y te quieran,
para ofrecerte lo mejor y olvides para siempre, que lo mejor no es lo que te
hace daño, no es aquello que no te ama en la inmensidad de tu ser ni solo ama
el hermoso reflejo que proyectas, bonito, pero etéreo. Y efímero. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En ti caben mil mañanas,
infinitos despertares, todo un mundo hecho a tu medida. Así que sigue bailando,
sigue sonriendo, sigue apostando por esa vida que vives y por la que te espera.
Porque tu danza contiene la magia de aquel que se sabe fuerte pero lo es
gracias a sus fragilidades y sus miedos.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mi pequeña bailarina, cómete el
mundo, aspira la vida, fúndete en abrazos, piérdete en un millón de besos, mira
sinceramente y deja que te miren, y desnuden tu alma y, cuando encuentres
quien, además, la acaricie, quien te coja la mano y no la apriete hasta hacer
daño, quien te mire más allá de tu reflejo, ábrele para siempre, las puertas
del corazón". <o:p></o:p></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-3776702419101944212018-03-07T20:42:00.000+01:002018-03-08T13:19:17.436+01:00Dignitat<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA">“Sor Lucía
denuncia el cas d'una àvia manresana que portava tres dies sense menjar”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<i><span lang="CA">“Un cop pagades les despeses de l'habitatge, a la
dona li quedaven 38 euros per passar el mes”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<span lang="CA">Nació Digital
/ Redacció | 06/03/2018 a les 17:41h<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjACsT7Hvx0aJ9mLpb9bD574xbI0bXm8fB63Cqv6YgUUdvV2o61pb1F3f0vCSecrtu5Tl1beqJJkgsT6ENxlK52dwZ-qWIYUcRWR8Yyu36bqkAYPa-cJyjUtch5iyODwpRr1VjVArw6oY/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="646" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjACsT7Hvx0aJ9mLpb9bD574xbI0bXm8fB63Cqv6YgUUdvV2o61pb1F3f0vCSecrtu5Tl1beqJJkgsT6ENxlK52dwZ-qWIYUcRWR8Yyu36bqkAYPa-cJyjUtch5iyODwpRr1VjVArw6oY/s320/unnamed.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">T´imagino. Asseguda a un sofà passat de moda que fa anys va deixar de ser
còmode. Amb una bata esquinçada i una manta gastada. Escoltant la ràdio, perquè
la tele va deixar de funcionar aquell diumenge de pluja. Amb un rum rum al cap
que és més fort que el de l’estómac. Sola amb els teus records. O amb la
companyia d´unes fotos en blanc i negre on reconeixes molts que ja no hi són.
Les mires i et veus, un diumenge de Rams, amb el teu vestit de seda, aquell que
encara penja de l´armari. Les mires de nou. Ai! Aquell dinar de Nadal ja en
colors, amb la taula plena de safates sobre unes estovalles de flors vermelles…
Era allò la felicitat? Era aquella la teva vida? Pensaves llavors que un dia, a
les fosques, voldries morir per no pensar-hi més? Qui t´havia de dir que els
teus ulls blaus s’entelarien d´una tristor que és pitjor que la gana? Que ningú
no et veuria tal com ets? Que et tornaries invisible, i fràgil, i forta alhora?
Que res del que un dia passaria al teu costat tindria sentit per a una ment ja
esgotada? I amb aquests pensaments, amb la poca força que empeny el teu cos a
moure´s, enfiles cap al convent, aquell a on de petita hi jugaves, de la mà
dels teus germans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I amb una mica de vergonya, amb la veu entretallada, però amb dignitat, la
que t´ha donat tota una vida de treballar per tothom, sent invisible, com ara,
demanes una mica de llet, una mica de pa. Una mica... no fos cas que li llevessis
a algú que ho necessita més, el menjar de cada dia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-28256562563941963772018-03-03T17:03:00.000+01:002018-03-07T17:10:02.848+01:00A LA CUA DE L´OBLIT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOV6row8rQeWGeooCQuUPcRQC11y8Gn3oiVLGw9rKXOzsP6UmIJ-itLcV5-w569ObkMhFy1MEBDEQhV03WGTKnQkyISOmmCUAX2IY6Okkbk49XxQyug38Sl_iH2rmkcGgEM7xyZJl48ZU/s1600/v.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOV6row8rQeWGeooCQuUPcRQC11y8Gn3oiVLGw9rKXOzsP6UmIJ-itLcV5-w569ObkMhFy1MEBDEQhV03WGTKnQkyISOmmCUAX2IY6Okkbk49XxQyug38Sl_iH2rmkcGgEM7xyZJl48ZU/s200/v.jpg" width="200" /></a><span lang="CA">És trist. I fins i tot una mica desolador. Aquell dia en el qual et lleves,
com tants altres, et prepares l´esmorzar, com cada matí, i surts de casa per
respirar l´aire fresc del barri. I enfiles, caminant, els carrers de Barcelona,
absorta en els teus pensaments, escoltant, potser, el despertar de la ciutat, o
una melodia llunyana. I de sobte, t´atures. Es fa com un buit indescriptible. I
busques una i altra vegada, al teu cap, a la teva ment, quan va ser l´última
vegada... I remires ben endins, i esprems el teu cor... només per adonar-te que
fa molt que no el penses. No saps per què, no entens de quina manera, l´has
esborrat d´aquest dia a dia que ara és només teu. I és en aquell precís instant
que prens consciència de com aquells que un dia t´omplien la vida, ara ja no
t´omplen ni un minut, resten a la cua de l´oblit. I sí. Per un instant, vols
plorar. Pel que va ser i mai més no tornarà. Però continues el teu camí,
somrient sincerament perquè, malgrat tot, saps que la vida és plena de
sorpreses... I de gent que va i ve, i ara està i demà marxarà, però que sempre
formarà part del que ets avui i el que seràs demà.<o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-51192683844056663622018-01-21T16:28:00.000+01:002018-01-22T16:33:43.271+01:002017<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><span style="background-color: black; color: #ffd966;">2017. Quin any… <o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJBbVL5AZbwG60Sgqp7mlgGQ5wOThXPPu1995aYTzGWEvSAgH1g0tS6EXCPKcms1bme9HJCjLnED9BYUyUGLVkNoTsuzAMpI0e8uNiEIGK6MBcPRIV0jCe1nnYpBTpuc0HD2KhbVzITWs/s1600/esperant+vora+el+mar.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJBbVL5AZbwG60Sgqp7mlgGQ5wOThXPPu1995aYTzGWEvSAgH1g0tS6EXCPKcms1bme9HJCjLnED9BYUyUGLVkNoTsuzAMpI0e8uNiEIGK6MBcPRIV0jCe1nnYpBTpuc0HD2KhbVzITWs/s320/esperant+vora+el+mar.JPG" width="320" /></a><span lang="CA">Ja a finals de gener del 2018 no puc per menys que fer balanç (ho intento
cada any però no sempre ho aconsegueixo…) dels mesos que he deixat enrere.
Positiu? Negatiu? El temps t’ensenya que
mai hi ha res 100% positiu o negatiu. Moltes coses positives, algunes
negatives, i canvis que sempre, sempre, son a millor. Perquè són ells el principi de totes
les coses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El 2017 m´ha arrencat una part de la meva vida que em va omplir moltíssim, que
em va ensenyar a créixer com a persona, a gaudir de petits i grans moments. El
2017 s´ha endut una relació que va ser màgica. I que és sinó la vida que
aquella empremta que l´amor en qualsevol de les seves formes deixa al teu cor? Ell
és el motor de la nostre existència, i com renegar doncs? Malgrat s´acabi o
malgrat agafi formes que pensàvem que mai estaríem disposats a acceptar. GRÀCIES,
així amb majúscules, pel temps compartit, pels sentiments a flor de pell i pels
moments preciosos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El 2017 també s´ha endut algunes il·lusions que, tot i que han passat de
llarg, potser deixaran pas a d´altres que mai havia plantejat. Res por ser 100%
com volem però la màgia de viure roman en saber aprofitar allò que la vida ens
posa davant i que val la pena. Així que no em queixaré pas, ans el contrari.
Dono gràcies per moments que m´han fet, que em fan, qui soc ara, qui vull ser,
la persona en què intento convertir-me cada dia per oferir el millor de mi
mateixa a qui ho vulgui agafar. I per aquells que em donen la oportunitat
d´aspirar coses noves, sàvia nova, experiències colpidores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per tant, el 2017 m´ha portat canvis, però també retrobaments, amb mi mateixa, amb aquells que sempre han estat
i estaran, amb una part que creia oblidada però que reneix amb força. Una força
menys ingènua però igual de decidida i positiva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Cada instant, cada persona en el camí, cada experiència que ens treu un
somriure, cada petita partícula d´aquells somnis que restaven al teu imaginari
un instant i que per moments es fan realitat, t´aporten una riquesa tant
infinita... i un immens agraïment... Mentre encara la més mínima cosa em
sorprengui, mentre qui menys t’esperes et doni una gran lliçó, mentre la teva
ment s´obri a mil sensacions que ni sabies que existien dins teu, mentre la
música continuï acompanyant-te en el camí, no d´una manera supèrflua, sinó
emocionant-te com el primer dia, de veritat, de llàgrima, de cor, tot haurà
valgut la pena. Tot. Una cosa és escoltar una melodia, acompanyar-la amb el teu
cant, i una altre és que t´arribi ben endins, d´aquella manera en que el pit
sembla que se´t sortirà del cor perquè t´arrenca emocions intenses de veritat. Soc
afortunada de sentir-ho així.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">He de dir que també hi ha hagut persones realment decebedores, aquelles que viuen
una realitat de la que jo he intentat mantenir-me al marge sempre. La de la hipocresia...
És tanta la que ens envolta... que quan la veus (mare meva, quin fart de
trobar-te gent hipòcrita, llepa culs d´aquells a qui critiquen o han criticat
fins l´avorriment....) Un món absurd del que tinc la sort d´haver fugit i no pertànyer...
del que també aprens. Més del que et penses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però pesen més persones tant autèntiques que han aparegut, tant colpidores,
tant... PERSONES.... de manera que la resta es queda ,petita no, petitíssima.
Això és el que m´emporto. L´autenticitat, la bona fe, les paraules ben
intencionades, les oïdes que t´escolten i no fan veure, ESCOLTEN, sense
interessos, sense segones, perquè sí, perquè valoren la importància de la
conversa, de les paraules grans i no pas buides. Altres ja hi eren, hi han estat
sempre. Són el meu món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Així que 2017, <b><span style="color: #ffe599;">GRÀCIES</span></b>. Per tot. Pel passat, pel present i sense cap mena
de dubte, pel futur. Aquell que m ´espera i que em durà noves experiències que
continuaran fent-me créixer com a persona. Espero saber estar a l´alçada. De tot
cor.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-72308647872919445892017-06-04T16:28:00.000+02:002017-06-13T10:53:54.425+02:00"GENTE BIEN"<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Feia temps que volia escriure sobre aquest tema. I no pel fet d´haver-me de
justificar, a aquestes alçades, pel que faig, faré o vaig fer, sinó perquè
m´indigna que encara volti pel món gent que s´ha quedat a l´era del Cromagnon.
Persones que semblen normals en aparença però que en el fons no han
evolucionat, ni com a part d´una societat, ni com a animals pensants. I mira tu
que algunes semblen normals, fins i tot raonables… Però no, allà les tens,
ancorades a un passat que pensava, sent com soc de Barcelona i havent-me mogut en
certs cercles, estava en extinció, si més no, entre la gent que
m´envolta o que un dia em va envoltar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBNB6_dX-xK1LuzNqjqyoIYiKh8THjAexTeCswrhrdcW3R5XtxlRfTtUnXWyGQcUK2CXUgAyBSHBW4aJnxBuqa3TMdfUS1veY5yoZAja_A5G0f8pssgnxd8igAaP_LBPsdmK_Hf4wt7A4/s1600/depositphotos_47416839-stock-photo-live-and-let-live.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1023" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBNB6_dX-xK1LuzNqjqyoIYiKh8THjAexTeCswrhrdcW3R5XtxlRfTtUnXWyGQcUK2CXUgAyBSHBW4aJnxBuqa3TMdfUS1veY5yoZAja_A5G0f8pssgnxd8igAaP_LBPsdmK_Hf4wt7A4/s320/depositphotos_47416839-stock-photo-live-and-let-live.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA">Les relacions humanes comencen. Sovint es perllonguen en el temps en una
mena d’èxtasi que vols que no acabi. I la majoria de vegades, arriben a un
final, més o menys esperat, més o menys desesperat. De millor o pitjor manera. Amb
més o menys trauma. Però s´acaben. I
això té conseqüències. Especialment quan es tracta de les relacions de parella.
En el meu cas (i suposo , que en el de la majoria), es va produir una
estampida de tota una sèrie de personatges que, imagino, van considerar que no era mereixedora del seu temps. Fins aquí tot
correcte. Inclús normal, diria, donat que la gent té tendència a posicionar-se
sense conèixer, en la majoria dels casos, i com es diu en castellà, “de la misa
la mitad”. De sobte, ets mala persona i
punto. Es donava la casualitat que quan em vaig separar de la meva ex parella,
només feia, després de 9 anys de relació, sis mesos que ens havíem casat. Un drama.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I aquí és quan els galls d´indi despleguen les seves plomes en el seu màxim
esplendor, quan surten els cavernícoles per donar per fet i considerar que el meu casament era totalment
premeditat per, una vegada consumat, separar-me i quedar-me amb tot el
patrimoni del meu pobre espòs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">OK: analitzem la situació: home i dona es casen després de 9 anys de
relació. Dona deixa a home als sis mesos. Hi ha un pis pel mig, uns diners...
mmmmm, mala pècora! Mala dona! Una aprofitada!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Doncs senyors. Permetin que els hi obri els ulls. Son vostès uns desgraciats.
Sí, no pel fet de jutjar-me, això ho fem tots, sinó pel fet de considerar que
una dona com jo, nascuda al S.XX, viu al S. XV, pertany a segles anteriors, mai
ha guanyat un duro a la vida, ha estat una mantinguda i, a sobre, li ha tret
els quartos al seu pobre marit que ha posat tot el seu patrimoni a disposició
de la malvada dona amb la que ha compartit uns anys feliços de la vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Permeteu-me també que us digui que tampoc deixeu en gaire bona posició al vostre
suposat amic, no, que es veu que era cec i no veia més enllà de les seves
sabates i no s´ho va veure avenir. Permeteu-me també que us expliqui que les
parelles avui dia compren pisos al 50%, la venta del qual poden invertir en
comprar un segon pis a MITGES (50% senyors, no en papers, sinó en diners que
encara una servidora deurà al banc durant, almenys, 20 anys més). Disculpeu-me
si us explico, perquè ho entengueu, que una dona del S.XXI pot aportar amb el
seu treball diari, al que acudeix sense faltar dia sí i dia també, bastants més calers que aquell a qui es veu ha
de desplomar Em sembla vergonyós senyors. I sobretot, senyores, que aneu de modernes
i d´emancipades. Sou unes retrògrades i esteu totalment acomplexades en pensar
que una dona avui dia no aporta res al matrimoni, a les relacions, a la vida i
a l´amor. Que, simplement una va d´aprofitada per la vida. Increïble!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si us plau, per la propera (a mi ja m´és ben igual), penseu dues vegades
abans de deixar la figura de la dona en tan mala posició, aneu més enllà del
simple bo-dolent de la relació, i cobriu-vos una mica menys de glòria. Li
fareu un favor al món i, això segur, a vosaltres mateixes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per cert: continuo guanyant-me les garrofes com la majoria dels mortals, el
meu patrimoni és el mateix que quan vaig néixer: cap. I continuo devent una
quantitat depriment de calers al banc que corresponen al 50% d´un pis que
tampoc gaudeixo. </span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">“Y ahora vas, y lo cascas”<o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-68138456297570202582017-04-12T00:30:00.000+02:002017-04-12T17:56:27.840+02:00SOMRIURES SINCERS<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKtt4N3ebO1ESjL2nA4YFChce6yXJjGQ6rfj5_SxBLrrif32ubzg0wIAdRved6ZuHGwmGpFWMMrKxVWlfyc_8p9Gu3bub8j1O935cekFQrx4KMKeGUurp2mIyg0HFdSAdTEB0p0vZu02o/s1600/IMG_2505.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKtt4N3ebO1ESjL2nA4YFChce6yXJjGQ6rfj5_SxBLrrif32ubzg0wIAdRved6ZuHGwmGpFWMMrKxVWlfyc_8p9Gu3bub8j1O935cekFQrx4KMKeGUurp2mIyg0HFdSAdTEB0p0vZu02o/s320/IMG_2505.JPG" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 107%;">La vida
és un somriure. I no un de fals que s´ofereix per caure simpàtic i semblar
meravellós a tothom o “perquè toca”. No. Em referia a un somriure d´aquell qui
te l´ofereix des del cor, amb una mirada que va més enllà i amb una intenció
transparent. Hi volta tanta gent que te un somriure meravellós capaç
d´alegrar-te el dia i no ho sap... Intueixo, de vegades, que potser no son tan
populars, ni tan “perfectes”, ni tan simpàtics... i que per això, potser, es
creuen menys. I no saben veure que son més importants, molt més persones,
molt més genuins que la resta. Jo he aprés, amb el temps, a saber qui et
pregunta “com estàs?”, esperant una resposta, i qui abans d´acabar la mateixa
frase quasi ha girat cua... Amb elegància, això sí, i uns llavis perfectes. Que no cal home, que no m´interessen les teves preguntes de "pega". </span><span style="font-size: 10pt;">Això sí, visca els somriures sincers i les persones de veritat.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-52248963768555936152017-02-11T16:57:00.000+01:002017-06-07T16:38:58.309+02:00CRISI DELS 40<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvXGlk8UMyoUJpUcjwLDIZfgkZRGQdb3v2IPynb4Js6fUHqYQJyJk9JuH-QfoJ0lnh48NiGnsq3AML4ISNH53NhxWTnVb13l7SDd51X52aG23M7DPcMag82cBwR0O9VjOwjZBCktzzuo/s1600/IMG_1904.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvXGlk8UMyoUJpUcjwLDIZfgkZRGQdb3v2IPynb4Js6fUHqYQJyJk9JuH-QfoJ0lnh48NiGnsq3AML4ISNH53NhxWTnVb13l7SDd51X52aG23M7DPcMag82cBwR0O9VjOwjZBCktzzuo/s320/IMG_1904.JPG" width="320" /></a></div>
<span lang="CA">40. Van arribar. Només 40, diran alguns… Si no ho sembles pas!, diran uns
altres… Però senyors i senyores, el temps passa, el temps ha passat, de fet, i
reconec amb certa resistència i una mica de vergonya que, que vols que et
digui, a mi fer quaranta, m´ha afectat i m´ha donat pel sac. Algú m´havia
parlat de la famosa crisis. Molts de fet, em deien allò de que la edat només és
un número (la majoria que ho feien, haig de dir, encara no han arribat a veure
un 4 i un 0 a sobre d´un pastís.. ai amics! Jo també deia el mateix…, m´ho
expliqueu d´aquí a una temporadeta…). Bé, al que anava. Que sí, que tinc la
típica crisi dels 40. I què? És que és molt seriós això de trobar-te 10 cabells
blancs nous cada dia que abans no apareixien, pensar: serà massa tard per això
o per allò altre?, que et diguin de vostè els adolescents, no els nens, no, els
adolescents!!!, que comenci a fer-te por que caiguin les carns, que t´arruguis
com una pansa o que el teu cos es negui a fer certes coses que abans mai
l´importava fer. Perquè tot això passa (o em passa), però de veritat, que no són
imaginacions meves, no: PASSA.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No és que estigui en pla pessimista, jo no sóc així, però no puc evitar
pensar que aquesta és una etapa poc fructífera de la meva vida, en el sentit
que em sembla com si ja ho tingués tot fet, no engego projectes nous, no somio
coses noves i no em motiva res en concret. I, compte!, no és que estigui
insatisfeta amb la meva vida, no em puc pas queixar, però la meva ment inquieta
sembla que es negui a acceptar que no cal estar sempre pensant “més enllà”. No
sé, és una sensació ben curiosa i que dóna pel sac. Aquesta és una etapa en la qual
la majoria de les meves amistats properes i no tan properes, encara estan
engrescades amb els fills, que jo no tinc, amb projectes nous perquè per causa
de la crisi han tingut la mala (o bona, mai se sap) sort de quedar-se sense
feina... I jo no. Com que sento que ja ho tinc tot fet, escolta. I doncs?
Escric un llibre? Ho engego tot i em dedico a viatjar pel món? Adopto un nen?
(aquesta és la més radical i no voldria pas frivolitzar amb el tema...)
M´apunto al gimnàs i em torno boja amb les abdominals? (ah no! Que això ja ho
he començat a fer i he tornat al punt de “<i>que
el teu cos es negui a fer certes coses que abans mai l´importava fer</i>” i
porto camí de tornar-me vigorèxica, sort que haig de treballar 8 hores al
dia... Sempre he estat una mica excessiva, jo). Potser començo per actualitzar
més sovint aquest bloc que, quin desastre...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I veig que vindran els 50, els 60... I m´entra com una angoixa... 50? De
veritat, que ningú s´ofengui, però és que em fa pal només pensar-hi... 60? A
veure si arribem...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Nota.:Rellegeixo el que he escrit i no puc evitar riure. Si cada dia conec gent increïble i els amics de sempre hi són pel que els necessito! Si tinc un "cuerpo serrano" que moltes de 30 voldrien tenir... (si no m´ho dic jo...) Si no tinc preocupacions importants i faig el que em dona la reial gana. Si, si... La cosa no és tant
greu... O sí? Meditació. He decidit que em dedicaré a meditar. A veure si em centro. Ai mare!<o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-53162534763905540382015-07-23T15:58:00.001+02:002019-06-20T17:05:29.810+02:00LUDOVICO I L´ART DE DESPERTAR CONSCIÈNCIES<div style="text-align: justify;">
Avui només volia escriure per compartir aquest meravellós tema d´un gran mestre, el Ludovico Einaudi. Vaig tenir el gran privilegi de gaudir de la seva música, de la seva màgia i del seu art, en directe,el passat dissabte. Indescriptible. Tantes hores que m´ha acompanyat, tants moments màgics creats per unes mans i una ment virtuosa...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/X1DRDcGlSsE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/X1DRDcGlSsE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Aquest va ser un d´aquells que et deixen sense paraules i et fan adonar, de la sort que tenim en aquesta vida de poder fer nostres pedaços de temps que restaran per sempre a la memòria, malgrat els agredolços, malgrat les soledats en companyia. Qui necessita res més?</b></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-44349245339558433562014-12-09T13:02:00.001+01:002019-06-20T17:04:19.170+02:00Mares tòxiques<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfU4endxjBYTkO74xwjev1ir3tFpp7vaoPSrA1TDPp3iAG9pixTwCK_Wr0m8zMRhRu1E8wV7JpCUc5f-shphQx_yXzrkm9ZqL3-Gz2FA-GS__JvhkNGuVZzDUS9Polw3uviarxaMdpgwg/s1600/stamonica.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfU4endxjBYTkO74xwjev1ir3tFpp7vaoPSrA1TDPp3iAG9pixTwCK_Wr0m8zMRhRu1E8wV7JpCUc5f-shphQx_yXzrkm9ZqL3-Gz2FA-GS__JvhkNGuVZzDUS9Polw3uviarxaMdpgwg/s1600/stamonica.jpg" width="140" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
No em puc creure que faci més d´un any que no actualitzo el blog! Quin desastre... I no serà per manca de temes... Potser és per un excés i tot. És que últimament... Passen tantes coses que una no sap ni per on començar.</div>
<div style="text-align: justify;">
I és que jo ja fa temps que tinc la sensació que m´han ficat en una rentadora, l´han posada a centrifugar durant hores i hores.... I llavors, jo surto, i la gent parla, i diu, i fa... I jo tinc una sensació de vertigen... Visc com en una espècie de món paral.lel en què tot el que passa al meu voltant no té massa sentit. La gent camina sense saber a on va ni d´on ve però trepitjant pel camí mirant-se el melic, el que ens envolta és una farsa, a nivell micro i macro, i jo parlo però molt pocs m´entenen. En fi. Que penso si val la pena parlar del que passa, del que sents, el que et preocupa i el que no... O guardar-lo ben endins perquè ningú t´ho pugui prendre i fer-ne un mal ús.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat això, avui escric per parlar de les mares. Bé, de la meva, que n´hi hauria per escriure un llibre però a la que només penso dedicar aquesta entrada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Resulta que jo sóc una apassionada del Nadal. Sí, m´encanta, les cançonetes, les garlandes, inclús els àpats per rebentar. Dec ser un ésser estrany en aquesta estesa corrent que hi ha ara d´odiar el Nadal.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;">
I res, aquest any, la meva germana petita no hi serà. És una llàstima perquè la meva neboda ha acomplert just ara un anyet. Marxen a fora, a casa de la família del seu marit. Els trobarem a faltar. I és clar, com ella no hi és, doncs resulta que la meva mare, ha decidit que si la seva única filla (sí, sí, tal qual m´ho ha deixat anar), no hi és, ella no celebra el Nadal i per tant no ens honorarà amb la seva presència al dinar del 25.</div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo ja ho sospitava però no li havia posat nom... i casualment (be, casualment, no, després del mega cabreig nadalenc que m´ha entrat) avui he trobat això:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: x-small;"><span style="background-color: white;"><a href="http://lamenteesmaravillosa.com/madres-toxicas/">http://lamenteesmaravillosa.com/madres-toxicas/</a></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
I vaja, que és pastada a ma mare.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sort que ho tinc ben paït i que ja no m´afecta massa. Ella és com és, però jo sóc com sóc, i ja no estic per xorrades. Visca el Nadal! i no penso deixar que ningú m´ho espatlli. Es digui MAMÁ o Mare Teresa de Calcuta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I apa, ja he donat una raó més als "haters" del Nadal per reafirmar-se en les seves conviccions.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-74574820616351262052013-04-25T12:11:00.001+02:002019-06-20T16:42:44.466+02:00FELICITAT<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No permetré que
res ni ningú em robi els meus somnis, que me’ls trepitgi simplement perquè no
hi confia a la vida. Perquè no és just, perquè masses cops ho han intentat i
sovint ho han aconseguit. I encara que dolgui ser conscient que hi han decisions
que s´han de prendre en solitari, les il·lusions em guien el camí, i el destí.
Adéu a aquells que hi veuen traves allà on jo hi veig futur, que intenten
enfosquir allò que em fa feliç. Si voleu compartir la meva alegria, sereu benvinguts.
Sinó, a pastar. Gent que es preocupa massa (d´un mateix, és clar). Tolerància 0.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDED2Y2qjccV-N4tOvgH81V5EUqYwdIgg4W5uGUKHA3S3XwK9moIyHVIjR6rvuADm2DcCLUiWglCmjCK4eo8mnif6Ukc3UO30e3qAf4XtUyI5vpAWRFwZXYf-sV2ERmJAk74uocbjDBJs/s1600/Happiness-Quotes-05.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDED2Y2qjccV-N4tOvgH81V5EUqYwdIgg4W5uGUKHA3S3XwK9moIyHVIjR6rvuADm2DcCLUiWglCmjCK4eo8mnif6Ukc3UO30e3qAf4XtUyI5vpAWRFwZXYf-sV2ERmJAk74uocbjDBJs/s1600/Happiness-Quotes-05.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Felicitat!</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-33884582817956542692013-04-19T10:50:00.001+02:002019-06-20T16:43:14.405+02:00QUE NO US ENGANYIN<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Últimament moltes
de les meves amistats al Facebook pengen aquest escrit:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="color: #b6d7a8;">VERGONZOSOOOOOOOOOOOO
DIFUNDIR NOTICIA: Hola, me llamo David Herrera. Trabajo en el INEM (hoy SPEE). Os
quiero contar una pequeña anécdota para que ilustre otro de los disparates que
ha llevado a España a estar como está.Atiendo a un señor, sus rasgos denotan
que es de origen marroquí. No habla español..., practicamente nada. Le pido la
identificación y oh, no tiene NIE,tiene DNI. Está nacionalizado. Rapidamente me
pregunto cómo una persona que está nacionalizada, no sabe hablar castellano. Y
no es porque sea marroquí de nacimiento, es que me asombra cómo se puede vivir
10 años en un país y no aprender el idioma, al menos para mantener una
conversación, y mucho más, como se llega a obtener la nacionalidad. Pero vamos,
que opino lo mismo de los alemanes que llevan aquí un década y ni papa.
Seguimos. Observo su vida laboral. Comienza el alucine. El hombre trabajó en su
día un añito,practicamente justo, de forma más o menos seguida, en bastantes
empresas, en muchas termina por baja voluntaria. En una de ellas genera
situación legal dedesempleo (es despedido) y con el año raspado solicita paro.
Bien, 4 meses de contributiva. Al agotamiento, subsidio con cargas familiares
(residentes en marruecos) y mayor de 45 años, 24 meses de subsidio. Tras cobrar
el subsidio,milagrosamente, y tras estar 28 meses (casi dos años y medio) como
demandantede empleo, parado, oh milagro, se coloca al mes de terminar de
cobrar. Vuelve a trabajar de forma más o menos seguida en distintas empresas, en
algunas de las cuales termina con baja voluntaria y tal. Misma dinámica laboral.
2 meses por aquí, 1 mes nada, 3 meses por allá... Y he aquí que el hombre junta
justito 180 días, qué milagro. Pues hala, subsidio de cotización insuficiente
con cargas,21 meses. Tras el agotamiento, cobra el prodi, 6 meses más de
subsidio. En todo ese tiempo ni una colocación, nada, ni un trabajito. Entre
medias, el señor se ve que pidió la nacionalidad y se la dieron. Bien , ahora,
tras cobrar todo lo cobrable, se larga a otro país de la UE, con su condición de
ciudadano comunitario. Una reflexión. Este hombre ha venido de otro país,
supuestamente a buscarse la vida, ha trabajado año y medio, y se le ha dado 55
meses de prestaciones por desempleo, más de 4 años y medio, y la nacionalidad.
Cuando estaba cobrando prestaciones ni siquiera se ha molestado en
aprender castellano. Juro que el caso es verídico. He visto algún caso más
bestia todavía, pero esto ha pasado esta misma mañana y he alucinado. Así nos
va.Igual de vergonzoso es la situación con los casos que llegan de nacionales
de nacimiento que buscan la misma dinámica de trabajar lo justito para
generar derecho. La cosa es que es todo legal, al señor no se le puede decir ni
mu. Si a esta picaresca, nacional y extranjera, se le añade el resto de
problemas del país, ...... Y entretanto un AUTONOMO trabajando, tributando y
inspeccionado cada dos por tres , no tiene ni derecho a paro, ni sabe como
alimentar a su familia…..¡ QUE PAIS DIOS MIO.!!!!!! Que circule esta noticia, a
ver si llega al lugar adecuado y se le pone remedio a esta barbaridad!!!! POR
FAVOR PEGAR ESTO EN VUESTRO MURO Y QUE CIRCULE, ES UNA VERGUENZA!!!!!!</span></i><span style="color: #93c47d;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La gent ho penja
tota ofesa, posant-se les mans al cap i, per suposat, donant per fet que la
informació és verídica sense cap mena de dubte. I jo insisteixo. Si la
immigració fos el mal d´aquest país, fa molt de temps que hauríem sortit de la
crisi. Aquest tipus de rumor només fa que desviar l´atenció dels qui son els
veritables culpables de la situació, no només a Espanya, sinó a molts altres
països. La gent parla d’immigració com si els immigrants fossin ninots, o
números, ens oblidem que són persones? Com podem deshumanitzar-nos tant?<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I, transcric un
text que he trobat en un blog, amb el que hi estic molt d´acord:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="color: #b6d7a8;">"No hay
mejor caldo de cultivopara la xenofobia y el racismo que las épocas de crisis.
Cuando falta el empleo y muchas familias tienen enormes dificultades para llegar
a fin de mes, es muy fácil inflamar los ánimos acusando a los inmigrantes de
todos los males de la economía patria. Como, además, los inmigrantes no suelen
tener muchas posibilidades de defenderse de las acusaciones que se lanzan
contra ellos, sólo se oye la voz de sus contrarios.<o:p></o:p></span></i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="color: #b6d7a8;">El texto que
incluyo más abajo acusa a una familia marroquí de vivir totalmente de las
subvenciones de la Generalitat catalana. Para dar más verosimilitud, elautor
del correo alude a las palabras de una persona que se supone que trabajaen una
ONG de ayuda a los inmigrantes. <o:p></o:p></span></i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><span style="color: #b6d7a8;">Como buena
cibertrola está llena de generalidades y de datos que son imposibles
decontrastar, pero que suenan a verdad, y ya sabemos: piensa mal y acertarás.
Asíque, ante la duda, se considera que es cierta"</span></i><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>(AQUI ADJUNTA EL MATEIX TEXT QUE HE COPIAT A DALT)</i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si us plau, a mi
que em mostrin papers oficials, total destinat a subvencions i noms i cognoms
dels receptors finals. La resta, és només un rumor, probablement difós amb molt
mala llet ves a saber per qui. Jo he conegut immigrants de tot. El mateix puc
dir dels d´aquí. Gent que no ha treballat a la vida i que ha viscut de gratis a
costa de l´Estat. Milers de cops he sentit aquella frase de: “jo passo de
treballar perquè em surt més a compte cobrar el subsidi d´atur…” De tot hi ha a
la vida, però a mi aquest tipus de discurset em cansa. De veritat. Que ningú es
deixi enganyar i comencem a distingir i assenyalar als veritables culpables. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I finalment us
deixo un enllaç perquè hi reflexioneu. Malauradament la historia es repeteix
una i altre vegada, això ja ho hem vist a Europa en el passat. No aprenem.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><a href="http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/09/actualidad/1365506245_318124.html">España, a la cola de Europa en atención a los inmigrantes sin papeles</a></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPXF6s3tHEDty__7u9E-mbWsGY8MNg70mC5hfc46mZ9n-mD-6E24Vvwi6bmYVck4Fn_q_0c66oWQFQhwojJbeBd5mNBFTEfI8VSJW0gPyc0f2NJo3ra76krkQ7wJ0NsP_N5QlBQJVMMyI/s1600/1365506245_318124_1365506651_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPXF6s3tHEDty__7u9E-mbWsGY8MNg70mC5hfc46mZ9n-mD-6E24Vvwi6bmYVck4Fn_q_0c66oWQFQhwojJbeBd5mNBFTEfI8VSJW0gPyc0f2NJo3ra76krkQ7wJ0NsP_N5QlBQJVMMyI/s1600/1365506245_318124_1365506651_noticia_normal.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: xx-small;">Imatge: El Pais</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-71311211865704311932012-12-19T13:11:00.001+01:002014-11-03T13:32:20.273+01:00RAVALEJANT<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="color: #f3f3f3;"><span lang="CA">Feia</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">temps que volia parlar d´aquest tema i mai trobo el moment.
Últimament, malgrat haver deixat de banda algunes de les meves obligacions històriques,
vaig realment atrafegada. I és que ens hem mudat a la gran urbe, Barcelona, amb
una mica de pena, la veritat, però, espero, per millor. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">En fi, a lo que anava.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">Sovint sento com s´han degradat
alguns barris de Barcelona, com la delinqüència, immigració, etc. els han fet
quasi insofribles. Doncs be, jo vull parlar del barri en que em vaig criar, el
Raval de Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">Deixeu-me que us expliqui: aquell
barri, sempre havia estat el “xino”. Ara se li diu el Raval imagino que per
allò del respecte a altres races. Doncs be, us diré que, quan jo era petita, en
aquell barri hi havia de tot: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">Teníem la heroïnòmana a la
cantonada del carrer, que cada nit es barallava amb la mare o la germana a crits,
per qualsevol tonteria. Tot un teatre, tu. Podies posar la cadira al balcó i
seguir, com si de qualsevol telenovel·la de mitja tarda fos, la vida i miracles
d´aquest curiós personatge. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">Després estava el veí del quart
que es barallava també a crits amb la veïna de l´edifici de davant, perquè
aquesta es queixava de la llum que encenia i que li donava directament a la
cara. <i>“¿Te molestaaaaa la luuuuuz??? Pues
vete al cementerio y muéreteeeeee!!!!”</i> Això és lo més suau que li havia
respost.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">A dalt teníem uns veïns CATALANS
(incideixo en aquest punt), no eren marroquins, ni sud-americans ni xinesos, que
sempre feien un soroll horrorós: a les 12, la 1, les 2 del matí. Si et
queixaves potser baixaven amb una navalla a fer-te callar. En soc testimoni.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigLY171kQQAgmjlm-KLZN1U1w29GuK62AifIYdiJsNB9kaz9HKdkiliQNeAO9vFmSk260hrw5YllVSmcuwiiE2hccQSM42fys50uIDg3w2VtgGgrw4W4MCG1iuncOIU-pPnXlyvffBm2M/s1600/ravalstreet2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigLY171kQQAgmjlm-KLZN1U1w29GuK62AifIYdiJsNB9kaz9HKdkiliQNeAO9vFmSk260hrw5YllVSmcuwiiE2hccQSM42fys50uIDg3w2VtgGgrw4W4MCG1iuncOIU-pPnXlyvffBm2M/s1600/ravalstreet2.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="color: windowtext; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">El meu pare havia sortit alguna
vegada al balcó a llançar un test perquè algun lladre havia estirat la bossa a
algú. Vull dir que també n´hi havien, de lladres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">De baralles de carrer i altres “actes”
teatrals, ja ni us explico…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">I per què dic tot això? Perquè
quan sento que la immigració ha degradat el barri, que a on anirem a parar, que
fa vergonya tants paquistanesos, xinesos i demès penso: en serio no us en
recordeu de com era el barri fa uns anys?. NINGÚ, absolutament ningú que no hi
visqués, s´hauria atrevit a entrar-hi. Ara pots veure universitaris prenent
unes copes a molts dels bars del carrer, gent de tota mena convivint tranquil·lament,
espais oberts… en fi. Que a mi ningú em ven al moto de que ara el barri està
pitjor i menys que els de fora en tenen la culpa. O no tenen memòria, o es que no
hi vivien allà fa 20 anys i per tant son una mica ignorants.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="color: #f3f3f3;">Si us plau, que ningú s´enganyi.
El Raval està ara maco, transitable, amb vida, hi ha de tot es clar però, crec,
molt més sa que fa uns anys. Us convido a fer un entrepanet al Fidel del
C/Ferlandina, un cocktail al Negroni del C/Joaquim Costa o una cerveseta a l´Almirall.
Top Class.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-8763982653662555412012-11-29T23:40:00.000+01:002012-11-29T23:40:02.986+01:00TORMENTA DE ARENA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/rrpi795R-Og?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;">Reconec que mai havia estat fan de Rosana, però l´any passat vaig tenir oportunitat d´anar -la a veure en directe al Palau de la Música i em va encantar. I haig de confessar que, amb aquest tema en concret, em va posar la pell de gallina, la màgia del moment no es pot descriure. I és que en les coses més s</span><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;">imples resta la bellessa més gran. Ho volia compartir, potser pequè aquesta nit és epecial i única. És... meva.</span><br />
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;"><i><b>No se mata el amor</b></i></span><br />
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;"><i><b>Ni se muere de viejo</b></i></span><br />
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;"><i><b>Con pecados añejos</b></i></span><br />
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;"><i><b>Solo duele el dolor...</b></i></span><br />
<span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 16.363636016845703px; text-align: center;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-71856433597994640192012-06-07T17:07:00.000+02:002012-06-07T17:07:40.604+02:00FLOR DE LOTO<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Feia molt que no escrivia. Molt que no expresso els meus pensaments aquí,
potser perquè son massa íntims i massa de tot per fer-ho. I és que després de
una onada de canvis interiors i exteriors, de sobte m´he trobat com en el “Limb”.
Estic contenta pel canvi, molt més del que em pensava però deixar tota una
sèrie d´activitats frenètiques ha donat pas al plantejament de nous projectes,
a noves expectatives i a noves il·lusions. Els primers, van donant fruits, pe
sort o per desgràcia, ja veurem, les segones s´esvaeixen per moments (aquells
en els que comprovo que res és el que semblava) i, de les terceres, prefereixo
no parlar. Perquè adonar-te´n, de sobte, que estàs molt més sola del que
pensaves, mirar al futur i prendre
consciència que potser no serà com t´hagués agradat, dona pel sac. I és que
quan veus que els que tens més a prop t’aixafen els somnis, et desil·lusionen i
t´ofeguen, fa por. I mal, molt de mal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie9E8qV3_ZuH1AeudATPX3M2KlCDGkjp9addVI7dBO1oo5lqbzkouwZZ3aic5C0dm1vuL4ySgr5juqHytjSWBsLJ8VJtqGya8-fp7tqGmFHLz8D-vFj3rSLn0KaanTEPkJq2XnEa0fXto/s1600/flor+de+loto.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie9E8qV3_ZuH1AeudATPX3M2KlCDGkjp9addVI7dBO1oo5lqbzkouwZZ3aic5C0dm1vuL4ySgr5juqHytjSWBsLJ8VJtqGya8-fp7tqGmFHLz8D-vFj3rSLn0KaanTEPkJq2XnEa0fXto/s1600/flor+de+loto.gif" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Així que hi han dies en els que penso: va, respira, deixa la vida fluir, la
inspiració i la guia arribarà tard o d´hora (m´ensumo que serà més tard que
d´hora)… però n ´hi han d´altres… en que ho engegaria tot a la merda, que correria
ben lluny de tot allò que no tinc molt clar que em faci be, d´aquells que son
tant egoistes com per considerar-me un simple objecte, d´aquelles persones que
ja no imagino al meu costat en els moments difícils… ni tan sols (ni tan sols!)
en els bons…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">També hi ha dies en els que m´allunyo de tot i torno a ser una mica més jo
mateixa, la de sempre, ferma i decidida i valenta, i pausada, i contenta per la
vida, per tot allò que si que tinc i que ningú em traurà mai perquè és només
meu. Ara que ho penso, és cert que m´estic anant molt lluny.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Suposo que aquesta última Mònica és la que guanya, però no tinc molt clar
que ho faci per molt de temps, no tinc clar res a aquestes alçades. Be, si, que
potser si fos més egoista, i menys hipòcrita, i més simpàtica, i menys
responsable, les coses m´anirien millor. Però mira, de tots aquells que posseeixen
aquestes “virtuts”, el món n´està ple així que... perquè ser-ne una més?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7499137606253180344.post-87188004406724844742012-03-28T17:52:00.000+02:002018-01-22T16:43:22.543+01:00FENT NETEJA<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estic de neteja. I no em refereixo a agafar escombra i drap i treure la pols, no… Em, refereixo que estic traient de la meva vida tot allò que no m´aporta res. Massa sovint ens aferrem a les coses simplement perquè en un moment donat van ser importants, perquè en alguna etapa de la vida ens van donar tantes alegries que, ara que potser ja no ho fan, ens costa, inclús ens fa mal, reconèixer-ho. Passa també amb les relacions humanes, un dia ja en vaig parlar al meu post <u><a href="http://esperantvoraelmar.blogspot.com.es/2009/03/avui-mha-tocat-reflexionar.html" target="_blank">Avui m´ha tocat reflexionar...</a><o:p></o:p></u></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDrCL7VqZswZD1gGUiGMwmxIPlAwduP-iQczaecss81w_Ll6PE_zHCKxMhC2GCar1lDLdQfUk0Ov5e0xAB5ifi8S5DU7aNLtadWbdbVbSLmPYMtk76VgbUUno6sGs-CgXnDtBteT3_I04/s1600/DSC04214.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDrCL7VqZswZD1gGUiGMwmxIPlAwduP-iQczaecss81w_Ll6PE_zHCKxMhC2GCar1lDLdQfUk0Ov5e0xAB5ifi8S5DU7aNLtadWbdbVbSLmPYMtk76VgbUUno6sGs-CgXnDtBteT3_I04/s320/DSC04214.jpg" width="126" /></a><span lang="CA">El fet és que ja portava temps volent “retirar-me” (ho dic entre cometes perquè per als que no és que ballen, sinó que portem la dansa a dins amb més o menys gràcia, mai ens abandona) de la dansa irlandesa i la majoria de coses que l´envoltaven últimament. Haig de dir que ha influït enormement el fet de que certes persones han ajudat a que em desmotivés, no entraré en detalls, és algo que he portat en silenci fins ara i que així restarà, a la meva memòria i el meu cor. Però quan després d´un assaig, d´una actuació, després de dedicar-li hores per trobar-te segons quines coses... la veritat, se´t treuen les ganes. Excloc d´aquesta desmotivació als meus alumnes, que son una raó per continuar fent, en molts sentits. M´encanta veure la il·lusió amb que s´ho agafen tot, la paciència que tenen i la voluntat. Deu ser perquè també em recorden a mi quan vaig començar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Mai em va resultar fàcil dedicar-me a la dansa. Les primeres classes me les vaig pagar amb 13 anyets treballant per les tardes quan sortia del cole (sí senyor, una ja te una edat i abans... els jovenets ens guanyàvem la vida...). feia arracades en un taller de 17h a 20hrs... I així els dissabtes corria a l´escola de ball i m´hi estava de 8h a 15hrs, “non stop”. I llavors vaig descobrir la dansa irlandesa... i la meva vida va canviar. Estic tant agraïda... Perquè m´ha permès arribar molt més lluny del que em pensava, pujar-me als escenaris, participar en trobades increïbles amb músics encara més increïbles. La dansa irlandesa m´ha unit a persones que son o han estat molt importants. M´ha portat inclús a anar de gira!!!! A compartir moments amb alguns dels millors ballarins del món.... I, si a sobre, un ex-alumne t´escriu i et diu que a les meves classes ha estat molt feliç: no és per estar agraïda? M´emociono només recordar-ho. Així que.... missió acomplerta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Evidentment no em desvinculo totalment, continuaré donant classes i formant-me per ser millor professora. Però prou de mals rotllos, d´incomprensió i de falsedats. Això, per qui ho vulgui. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I be, he començat per aquí però prometo fer neteja a fons. La vida és curta però plena de sorpreses i hi ha milions de coses per fer i descobrir. Una retirada a temps fa que, malgrat aquests últims mesos, em quedi amb un molt bon record de tot plegat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fora de la meva vida a tot allò que sigui perniciós i perjudicial... Obrirem la porta per deixar entrar nous aires. I ara, a agafar el motxo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com6