23 d’abr. 2009

DE VEGADES....



Nua. Exposada. Ofegada amb la meva pròpia sinceritat. De vegades...

Temerosa de tu, i el que és pitjor, de mi . Contradictòria. Feliç sentint-me lligada en llibertat. I alhora buscant més opcions que fer mal als que m´estimo, als que he estimat, a mi mateixa. Algú em farà veure que no tot és dolent en mi? O es que simplement sí que ho és? Algú pot canviar el meu destí, el que puc oferir? Una i altre vegada em sento petita. Un ocell petit amb les ales ben grans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada