12 d’abr. 2017

SOMRIURES SINCERS

La vida és un somriure. I no un de fals que s´ofereix per caure simpàtic i semblar meravellós a tothom o “perquè toca”. No. Em referia a un somriure d´aquell qui te l´ofereix des del cor, amb una mirada que va més enllà i amb una intenció transparent. Hi volta tanta gent que te un somriure meravellós capaç d´alegrar-te el dia i no ho sap... Intueixo, de vegades, que potser no son tan populars, ni tan “perfectes”, ni tan simpàtics... i que per això, potser, es creuen menys. I no saben veure que son més importants, molt més persones, molt més genuins que la resta. Jo he aprés, amb el temps, a saber qui et pregunta “com estàs?”, esperant una resposta, i qui abans d´acabar la mateixa frase quasi ha girat cua... Amb elegància, això sí, i uns llavis perfectes. Que no cal home, que no m´interessen les teves preguntes de "pega". Això sí, visca els somriures sincers i les persones de veritat.