10 de juny 2010

EL TEMPS


El temps… tot ho desgasta. Com les pedres del riu, com les roques a l’aire. Un desgast que dona les formes més espectaculars, les siluetes mes belles però alhora, més fràgils.
Els temps fa que allò que abans era bell perquè si, ara ho sigui només per això, perquè ha adquirit el valor del pas del dies, del anys... Arriba el moment però, en que aquesta fragilitat es trenca, s’esquerda, perquè ningú no ha pensat en reforçar-la mai, perquè tots han assumit que seria per sempre, que restaria impertèrrita en el temps. I és llavors, que mirem enrere i pensem: que màgic que era, quina sort haver-lo vist, gaudit, tocat, olorat. Si el destí és generós, inclús algú conservarà una, o varies fotos, ben guardadetes a la caixa dels records, d’allò que va ser i mai més tornarà.