“Estimo el mar tant com la meva pròpia vida, porto el salnitre a la meva pell, m’han tractat com a un criminal, com a un terrorista, però jo vaig fer el possible per evitar el desastre y estava disposat al major dels sacrificis, donar la meva vida. Imploro a tots el vostre perdó” ( Carta de l´Apóstolos Mangouras, capità del Prestige, als habitants de Muxía)
Set anys, set interminables anys per fer justícia. I la cosa no acaba. Algú de veritat creu que aquest home, de prop de 80 anys, retingut de manera quasi il·legal, a qui ni tan sols se li ha permès tornar a la seva terra, és el veritable culpable d’allunyar aquell buc de mort, d’un fet que ens va convertir en la vergonya d’Europa, que va maltractar de nou una terra que ens dona fruits i ens acull sense cap mena d’interès? Intueixo que aquesta justícia mai arribarà. On estan aquells que van certificar el bon estat del vaixell, on aquells que van decidir contra tota recomanació dels experts, remolcar el Prestige mar endins, on la naviliera propietària? On queden aquells politics de pacotilla, inútils per defecte, que no tan sols no van saber actuar a temps sinó que quan ho van fer van ser tant arrogants que van ficar la pota fins al fons?
Quina vergonya. Vergonya d’uns governants que saben que quan la necessitat acuita, qualsevol solució és bona, i per això fan callar als afectats a cop de talonari.
No sé si haurà justícia pel Mangouras, però és segur que no la hi ha hagut per la costa d’una Galícia a on les roques del mar s´ofeguen, que massa sovint ha esdevingut una bassa de mort, que continuarà patint a falta de recursos destinats a la prevenció d’aquests desastres que acabaran per convertir-la en un cementiri negre.
Set anys, set interminables anys per fer justícia. I la cosa no acaba. Algú de veritat creu que aquest home, de prop de 80 anys, retingut de manera quasi il·legal, a qui ni tan sols se li ha permès tornar a la seva terra, és el veritable culpable d’allunyar aquell buc de mort, d’un fet que ens va convertir en la vergonya d’Europa, que va maltractar de nou una terra que ens dona fruits i ens acull sense cap mena d’interès? Intueixo que aquesta justícia mai arribarà. On estan aquells que van certificar el bon estat del vaixell, on aquells que van decidir contra tota recomanació dels experts, remolcar el Prestige mar endins, on la naviliera propietària? On queden aquells politics de pacotilla, inútils per defecte, que no tan sols no van saber actuar a temps sinó que quan ho van fer van ser tant arrogants que van ficar la pota fins al fons?
Quina vergonya. Vergonya d’uns governants que saben que quan la necessitat acuita, qualsevol solució és bona, i per això fan callar als afectats a cop de talonari.
No sé si haurà justícia pel Mangouras, però és segur que no la hi ha hagut per la costa d’una Galícia a on les roques del mar s´ofeguen, que massa sovint ha esdevingut una bassa de mort, que continuarà patint a falta de recursos destinats a la prevenció d’aquests desastres que acabaran per convertir-la en un cementiri negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada