ALTRUISME

M’equivoco en desitjar que els meus somnis d’ahir esdevinguin la meva realitat d´ avui? Potser si. Potser no hauria de desitjar res i qualsevol cosa que vingués ja m’estaria be. Però soc inconformista en aquest sentit, no ho puc evitar, tot i ser conscient i donar gràcies per la meva sort en molts aspectes. I sé que les coses sempre es poden millorar, que les persones no s’han de descuidar, que les relacions a força d’esperar i no actuar, es deterioren. Potser voler que tot sigui perfecte és demanar massa. Però és que quan has conegut aquesta perfecció, és difícil donar passes enrere.
Sé que el secret quan dones, quan fas, quan t’entregues sense condicions als demés, és no esperar res. És en aquest punt que la majoria fallem, desitjant que els nostres gestos siguin correspostos. Jo lluito desesperadament per assolir aquest altruisme tant necessari, de vegades ho aconsegueixo però de vegades, quan la càrrega emocional és forta, no. És llavors que em fa por el fet de que arribi el dia en que em cansi d’esperar, en que em deslligui d’allò que considero no em dona prou. I m’equivoqui.