CHRISTMAS

Christmas. No, avui no faré recompte, com cada any , del que ha estat i significat aquest Nadal. No pensava demanar cap desig ni proposar-me res que signifiqui mirar més enllà del dia d´avui. Però pensant-ho be, demano no oblidar-me mai d´aquells per als que la paraula “Nadal” ha significat la fi. De les seves il.lusions, de les seves esperances, dels somnis trencats de tots els que varen demanar, no als Reis mags de l´orient, sinó a la vida i al mar, una nova oportunitat. Demano ser agraïda i valorar tot allò al que no dono importància , perquè pressuposo que sempre hi serà, perquè se m´ha concedit el privilegi de tenir i alhora la inconsciència de no valorar el suficient aquelles petites coses que acarono a estones, i oblido masses altres.

Christmas. Quina ironia. 27 persones i tantes altres de les que mai no sabrem ni el nom, que no han deixat d´existir pel mon perquè mai ningú els va permetre ser.

Mentre uns discutíem a casa de qui pasaríem el Nadal, estressats per la posibilitat de passar massa estona amb aquell familiar que no ens cau be, altres s´acomiadaven d´aquells que no sabien si  tornarien a veure. Mentre escollíem la compra del sopar de Nadal, alguns, potser en un moment de optimisme, somreien amb la possibilitat de no haver de passar mai més gana, de donar als fills en molts casos no nascuts, un tros de pa que dur-se a la boca.

Si reflexiono sobre tot plegat, me n´adono de la meva estupidesa, de la que ens rodeja i que, malgrat tot,  no deixem d´alimentar diàriament.