RAVALEJANT

Feia temps que volia parlar d´aquest tema i mai trobo el moment. Últimament, malgrat haver deixat de banda algunes de les meves obligacions històriques, vaig realment atrafegada. I és que ens hem mudat a la gran urbe, Barcelona, amb una mica de pena, la veritat, però, espero, per millor.

En fi, a lo que anava.

Sovint sento com s´han degradat alguns barris de Barcelona, com la delinqüència, immigració, etc. els han fet quasi insofribles. Doncs be, jo vull parlar del barri en que em vaig criar, el Raval de Barcelona.

Deixeu-me que us expliqui: aquell barri, sempre havia estat el “xino”. Ara se li diu el Raval imagino que per allò del respecte a altres races. Doncs be, us diré que, quan jo era petita, en aquell barri hi havia de tot:

Teníem la heroïnòmana a la cantonada del carrer, que cada nit es barallava amb la mare o la germana a crits, per qualsevol tonteria. Tot un teatre, tu. Podies posar la cadira al balcó i seguir, com si de qualsevol telenovel·la de mitja tarda fos, la vida i miracles d´aquest curiós personatge.

Després estava el veí del quart que es barallava també a crits amb la veïna de l´edifici de davant, perquè aquesta es queixava de la llum que encenia i que li donava directament a la cara. “¿Te molestaaaaa la luuuuuz??? Pues vete al cementerio y muéreteeeeee!!!!” Això és lo més suau que li havia respost.

A dalt teníem uns veïns CATALANS (incideixo en aquest punt), no eren marroquins, ni sud-americans ni xinesos, que sempre feien un soroll horrorós: a les 12, la 1, les 2 del matí. Si et queixaves potser baixaven amb una navalla a fer-te callar. En soc testimoni.

El meu pare havia sortit alguna vegada al balcó a llançar un test perquè algun lladre havia estirat la bossa a algú. Vull dir que també n´hi havien, de lladres.

De baralles de carrer i altres “actes” teatrals, ja ni us explico…

I per què dic tot això? Perquè quan sento que la immigració ha degradat el barri, que a on anirem a parar, que fa vergonya tants paquistanesos, xinesos i demès penso: en serio no us en recordeu de com era el barri fa uns anys?. NINGÚ, absolutament ningú que no hi visqués, s´hauria atrevit a entrar-hi. Ara pots veure universitaris prenent unes copes a molts dels bars del carrer, gent de tota mena convivint tranquil·lament, espais oberts… en fi. Que a mi ningú em ven al moto de que ara el barri està pitjor i menys que els de fora en tenen la culpa. O no tenen memòria, o es que no hi vivien allà fa 20 anys i per tant son una mica ignorants.

Si us plau, que ningú s´enganyi. El Raval està ara maco, transitable, amb vida, hi ha de tot es clar però, crec, molt més sa que fa uns anys. Us convido a fer un entrepanet al Fidel del C/Ferlandina, un cocktail al Negroni del C/Joaquim Costa o una cerveseta a l´Almirall. Top Class.