9 de des. 2014

Mares tòxiques


No em puc creure que faci més d´un any que no actualitzo el blog! Quin desastre... I no serà per manca de temes... Potser és per un excés i tot. És que últimament... Passen tantes coses que una no sap ni per on començar.
I és que jo ja fa temps que tinc la sensació que m´han ficat en una rentadora, l´han posada a centrifugar durant hores i hores.... I llavors, jo surto, i la gent parla, i diu, i fa... I jo tinc una sensació de vertigen... Visc com en una espècie de món paral.lel en què tot el que passa al meu voltant no té massa sentit. La gent camina sense saber a on va ni d´on ve però trepitjant pel camí mirant-se el melic, el que ens envolta és una farsa, a nivell micro i macro, i jo parlo però molt pocs m´entenen. En fi. Que penso si val la pena parlar del que passa, del que sents, el que et preocupa i el que no... O guardar-lo ben endins perquè ningú t´ho pugui prendre i fer-ne un mal ús.

Malgrat això, avui escric per parlar de les mares. Bé, de la meva, que n´hi hauria per escriure un llibre però a la que només penso dedicar aquesta entrada.

Resulta que jo sóc una apassionada del Nadal. Sí, m´encanta, les cançonetes, les garlandes, inclús els àpats per rebentar. Dec ser un ésser estrany en aquesta estesa corrent que hi ha ara d´odiar el Nadal.


I res, aquest any, la meva germana petita no hi serà. És una llàstima perquè la meva neboda ha acomplert just ara un anyet. Marxen a fora, a casa de la família del seu marit. Els trobarem a faltar.  I és clar, com ella no hi és, doncs resulta que la meva mare, ha decidit que si la seva única filla (sí, sí, tal qual m´ho ha deixat anar), no hi és, ella no celebra el Nadal i per tant no ens honorarà amb la seva presència al dinar del 25.


Jo ja ho sospitava però no li havia posat nom... i casualment (be, casualment, no, després del mega cabreig nadalenc que m´ha entrat) avui he trobat això:



I vaja, que és pastada a ma mare.


Sort que ho tinc ben paït i que ja no m´afecta massa. Ella és com és, però jo sóc com sóc, i ja no estic per xorrades. Visca el Nadal! i no penso deixar que ningú m´ho espatlli. Es digui MAMÁ o Mare Teresa de Calcuta.

I apa, ja he donat una raó més als "haters" del Nadal per reafirmar-se en les seves conviccions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada