28 de febr. 2009

Impressions....



Em sap greu que algú es quedi amb la impressió de que no soc feliç... Cada dia dono les gràcies pel que tinc, aspiro el que m´envolta i somric, no perquè s´hagi de fer, no és un fals somriure, és ben sincer. Mai perdo la il.lusió de fer coses noves, encara em sorprenc a diari per les petites i sobretot, valoro el que tinc. Però trobo a faltar el que penso que potser podria ser meu, que també podria gaudir. Hi han tantes coses que se m´escapen de les mans... I és aquesta consciencia de que tot no es pot tenir a la vida (o si?) el que em proporciona aquest 5%, que jo no diria d´infelicitat, sinó d´inquietud, d´inconformisme, d´ànsia de conèixer, de no perdre´m res. La resta del temps, el 95%, soc feliç. A la meva manera, és clar. Perque, què és la felicitat? Si algú té la resposta, si us plau que me la passi. Tots busquem allò que ompli els buits. Qui digui que no menteix o s´autoenganya. O simplement no s´ho planteja, també pot ser.Jo haig de continuar a la recerca de la consciència absoluta dels meus desitjos, d´experiències, de gent, de llocs, de moments. Sento que algú pensi que això és ser infeliç, també sento que a algú li pugui fer mal. No sento tant decebre amb els meus pensaments, amb la meva duresa. Soc com soc. I a més conscient del meu egoisme. I crec que això ja és molt perquè al cap i a la fi, qui no ho és?

2 comentaris:

  1. Jo crec que la felicitat complerta no existeix, i que si ho fes probablement en el fons seríem infeliços (quin rollo ser feliços tota l'estona). Hi ha petits moments de felicitat que precisamente per ser això, petits moments, fan que els gaudim molt més.

    Aquest inconformisme és genial! De vegades la recerca de la felicitat pot ser més gratificant que la felicitat mateixa. Segueix buscant-la!

    Un petó guapa!!!

    ResponElimina
  2. Tens molta raó, visquem els petits moments!

    ResponElimina