Últimament em sorprenc a mi mateixa, i gratament he de dir, em descobreixo dia a dia i gaudeixo amb les sensacions que creia perdudes i que tornen a visitar-me. M’encanta veure que és possible viure sense fer plans per un futur, sense marques del passat, sense pensar què serà, tant sols assaborint el que es. Tota una troballa. Com tantes altres. He entès que mai es pot dir que no, que les regles del joc de la vida no estan escrites enlloc per molt que t’ho vulguin fer creure. Que hi ha lligams que no ofeguen, i llibertats que passen per escollir el que vols sense condicions. Que les persones som úniques, tot i formar part d’un entramat imposat la majoria de cops, i que per tant així hauríem de ser tractades, com a individus irrepetibles, valuosos. Que es pot aprendre dels mal anomenats errors i no considerar-los com a tals. I sobretot que el avui em pertany i que per tant puc disposar d´ell a plaer i compartir-lo amb qui també ho entén així, amb els que em donen tant i demostren que s’estimen el present tant com jo. Aquí i ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada