Ahir, a la nit, observava i escrutava el meu cor i llavors prenia consciència de que hi han certes troballes que no tenen preu, que mai havía buscat i que quan apareixen son un autèntic regal. I avui,en despertar, he entès que soc afortunada. Perquè el sol del matí em regala moments especials que ho seran per sempre més, s’allarguin en el temps o no, moments inoblidables i plens de llum. Quin sentit tindria rebutjar allò que la vida t’ofereix amb tanta generositat? Soc de les que penso que la felicitat no existeix com a tal, sinó que és només una seqüència de petits moments feliços que esdevenen el motor de qualsevol persona. Un motor que malgrat certes circumstàncies, a mi em funciona a ple rendiment. Què més es pot demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada