DE PARAULES I SILENCIS

Paraules. Silencis. Pauses… Son tants els moments en que escollir la opció adequada sembla impossible. Son tantes les ocasions que tenim d’expressar-nos i tant ínfimes les que diem el que de veritat volem, sentim, somiem. El poder d’una paraula sovint no fa justícia a la puresa d’uns sentiments, a la emoció d’uns gestos, a l’agraïment envers a qui et demostra lo molt que l’importes. El significat d’un silenci és mal interpretat en masses ocasions, quan aquell només significa que hi ha pensaments pels que les paraules es queden petites. Pauses que son com l’alè que ens falta abans de dir allò que portàvem amagat ben endins. I impressions que saps que dones sense que puguis evitar que aquestes no es corresponguin amb la realitat, sense treure una sola expressió que desdigui allò que no has dit. Restar en silenci. Parlar sense paraules. Saber escollir. I que la teva elecció no malmeti per sempre allò tant preuat, allò tant valuós que et van regalar un dia.