25 de març 2010

SENSE DATA LÍMIT

Silenci

Avui he decidit guardar silenci i no dir el que penso, el que sento quan una mirada desconfiada et fa sentir que hi sobres quan unes paraules t’ataquen sense més a conseqüència del desconeixement total de la meva persona o quan em fan saber que ningú em trobaria a faltar si no hi fos.
Silenci per no repetir paraules dites, sentiments exposats que un dia vaig compartir i ara penso “tant de bo no ho hagués fet” callada i cansada de voler que les coses siguin diferents aquesta vegada i tantes.
Així que callaré.
No vull agradar, no vull mentir ni dissimular no vull fer res per ningú que mai tindrà en compte si ho he fet.

I em ric de tots aquells que es pensen, que es creuen tant bons, tant justos i correctes, tant perfectes que em condemnen potser perquè no han viscut res perquè son infeliços en la seva ignorància, perquè no em coneixen ,ni ho pretenen, però en canvi jutgen els meus actes,actes que escullen a l’atzar, ignorant la resta, la que no convé. Si us plau, si no interesso, no interesso per res.

Si, avui és dia de silenci. De no tornar a dir. De no voler que les paraules arreglin actes, ni persones, ni sentiments. De callar perquè tot flueixi sense traves i acabi en un destí que és incert. Sense paraules, no hi ha interferència, i cadascú es mostra tal com és. No diré de nou les que no volen ser sentides perquè posen de manifest mancances que a ningú posen content. Tampoc diré les que si volen ser sentides però en les que no hi crec.

I he de confessar que m’agrada aquest silenci, que el trobava a faltar i ho sé.

Tot i que diguin que el silenci, sempre reclama atenció.

1 comentari: