No permetré que
res ni ningú em robi els meus somnis, que me’ls trepitgi simplement perquè no
hi confia a la vida. Perquè no és just, perquè masses cops ho han intentat i
sovint ho han aconseguit. I encara que dolgui ser conscient que hi han decisions
que s´han de prendre en solitari, les il·lusions em guien el camí, i el destí.
Adéu a aquells que hi veuen traves allà on jo hi veig futur, que intenten
enfosquir allò que em fa feliç. Si voleu compartir la meva alegria, sereu benvinguts.
Sinó, a pastar. Gent que es preocupa massa (d´un mateix, és clar). Tolerància 0.
Felicitat!
És veritat, no hem de permetre que ningú, ni res, ens treguin els nostres somnis, sempre que aquests no facin mal a la gent que tenim al costat, encara que ... moltes vegades no coincideixin amb els seus.
ResponEliminaEstic disposat a compartir les teves alegries
Moltes gràcies JADOC.
EliminaSabies paraules.
ResponElimina