Petits moments que t´omplen de vida. Rialles que creies perdudes i que apareixen quan menys t´ho esperes. Converses relaxades. Temps sense rellotges. I un regust dolç d´allò que va ser i que, d´alguna manera, torna en forma de retrobaments. És llavors quan respires, quan somrius, quan aixeques la vista i et sembla veure que aquest cel, és el mateix de sempre, el que semblava t´havien tapat per sempre. La vida és això, moments. I alguns es perden esperant que tot sigui perfecte. No penso deixar-los escapar mai més. Són un tresor , per petits que semblin. Per grans que et quedin a força d´enyorar-los. No vull somiar-los mai més. Hi són aquí i els puc tocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada