Gairebé farà quatre anys que visc en aquest poble, al Vallès Oriental. I cada dia encara em sorprenc quan entenc que estimo tots els indrets que el conformen. Els seus carrers, els seus silencis, els seus paisatges... Moltes vegades em puja una cremor per dins quan contemplo el Montseny en la llunyania. Cada imatge que intento retenir a la meva pupil·la, em reconforta en els moments difícils. És així, sense exageracions. Aquí hi trobo pau malgrat tot, malgrat que al meu voltant quasi tot, massa sovint, sembli trontollar. I és aquesta pau la que m'ajuda a relativitzar el malestar que em produeixen certes absències, certs pensaments.Hi soc, aquí em trobo mimetitzada, criant al meu petit, a la meva estrella, aquella oreneta que em va visitar un dia i es va convertir en el motor de la meva vida!
El post l'he titulat Cardedeugram. És així com etiqueto les fotos dels indrets i els voltants del poble quan les pujo al meu Instagram.
Un dia explicaré el perquè aquelles arrels que dibuixava a la meva pell, tenien sentit estant a on soc.
CARDEDEU, t'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada