CARN JO?

I com és que no menges carn? Moltes vegades he sentit aquesta pregunta, me la fan cada vegada que m’assec en una taula nova, amb gent que no em coneix. És la pregunta del milió.
I el cert és que sovint no sé que respondre, no per manca d’arguments, sinó perquè temo avorrir l’audiència amb mil i una raons.
No soc vegetariana estricte ni molt menys, de fet menjo fins i tot peix de vegades i crec que l’agricultura i la ramaderia ecològiques estan fent que menjar carn si més no, no es tradueixi directament en fer-li un mal irreversible al Planeta. Si,si, al Planeta, aquell que per si sol era sostenible i al que nosaltres dediquem conscient o inconscientment hores a malmetre. Algú sabia que la meitat (la meitat!!!) de les selves tropicals, s’han destruït perquè el ramat hi pugui pasturar? Que es fan servir 10.000 l. d’aigua, un aigua que no tenim, que hauria de ser més cobejada que l’or o el petroli, per produir mig kg. de carn? La mateixa que la gent menja incontroladament, una carn/verí de la que pocs es molesten ni a esbrinar la seva procedència o producció. Apunteu dones: les “antibaby” (pastilles anticonceptives), una broma, al costat de les hormones que ens fiquem al cos a través de la carn. Per no dir que si ens mengéssim el gra que es fa servir per alimentar al ramat, la fam al mon desapareixeria d’un dia per l’altre, així de simple. A mi em remou alguna cosa per dins tenir aquestes dades.

I no sé vosaltres, però jo va arribar el dia en que em veia incapaç de mirar un animal viu (quantes vegades em sentit allò de , què monooooo, en veure un petit xai, una vaca alletant el seu vedell, un pollet) sabent que algun dia el sacrificarien, cruelment, sense miraments, que moriria sol i aterrit, amb la por escrita als ulls. De vegades em sorprèn la doble moral de la gent amb aquesta qüestió. Es posen les mans al cap pels toros (que ningú es confongui, jo també me las poso) uns toros que no maltracten fins que moren i que viuen una mitjana de 2 anys en absoluta llibertat, i en canvi no pensen en com milions de pollastres, per posar un exemple, viuen confinats i patint perquè se’ls hi trenquen les potes per manca d’espai i pel continu procés d’engreixament artificial al que son sotmesos, fins el dia que els maten o els trituren vius. Crueltat? Parlem de crueltat. I son la majoria, els que se’n van feliçment a qualsevol d’aquest restaurants de Fast Food a menjar-se unes cruixents aletes. Mmmmmmm!!!

No vull conscienciar a ningú, però crec que la suma de petits gestos pot canviar qualsevol cosa, vet aquí la meva petita contribució.

I tampoc desitjo estendre’m sobre el tema, suposo que hi ha molta literatura rigorosa al respecte, és només que em venen ganes de deixar anar tot aquest “rotllo” cada vegada que algú, molt sovint i amb un somriure entre sorprès i d’incomprensió em pregunta: I com és que no menges carn?