3 de set. 2009

Dedicat al Vicente Ferrer



Una vida, un gran cor
un desig i una ambició
Aquells als que vas posar nom
en virtut d’una il·lusió
ja no son orfes de mon.

Si, quan de temps lluitant
per fer sentir el dolor
Si, d´oblidats ulls negres
pregant per compassió .

Vas fer verds els camps
donant veu i ensenyant
incansable home de fang
vas fer brillar els ulls
d’homes i dones de sang
sense por al què diran.

Nens descalços que eren un
negre fum d’un dia lluny
i ara aquell silenci ja no és mut
vas portar un raig de llum
i ara canten a un futur.

Si, dones mudes d´ aire
canten al cel blanc
Si, homes sense casta
ja no temen al demà.

Vas fer verds els camps
donant veu i ensenyant
incansable home de fang
vas fer brillar els ulls
d’homes i dones de sang
sense por al què diran.
Un gran home, si senyor, una gran vida i una gran obra. Viuràs per sempre més al cor d´aquells, de tants, que vas estimar i dels que creiem en la bondad de les persones.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada