VULNERABLE

Sovint em pregunto si mostrar-me tal com soc, si dir el que penso, i el més difícil, el que sento, em fa més vulnerable. I si, potser si, tot i que no m’importa gaire. Perquè el que no em fa, és ser més dèbil. La por al rebuig, a la soledat, al fracàs, la he superada fa molt, ignorada alguna vegada, sola en companyia molts cops a la vida. Mai fracassada, el fracàs no existeix, només son intents benintencionats que no han arribat a bon port. El que hagi de ser, serà, i és llavors que miraré enrere amb calma, viuré gaudint, com faig, el present i intentaré no perfilar cap futur.
Podria explicar que va haver un dia en que creia que res no havia estat escrit per a mi, que res m’esperava més enllà dels tristos batecs d’un cor al que ningú mai entrava i al que al final, a força de soledat, jo vaig prohibir entrar a ningú. Podria explicar que mil cops vaig confondre les ombres amb la llum, quan ballaven davant meu a les nits, intentant convencem que les seguís.
Per sort fa molt que veig la vida com un regal, una caixa plena de sorpreses, de reptes, d’emocions. Un dia vaig entendre que només jo tenia la clau per canviar el meu destí. Ara, el mon s’obre a davant meu i m’ofereix tota la seva llum, tots els seus fruits, tota la seva màgia. I jo, que no vull ser desagraïda, no gosaria pas rebutjar, tan suculenta oferta.