14 d’abr. 2011

LOLA

Va arribar a casa després del típic dilema, que si tindrem temps per a ella, que si no podrem fer tantes coses com fèiem abans, que si, que si…. Doncs cert, ara, senyors i senyores, tenim una obligació com una catedral de gran però… i què? En tan sols 2 mesos que porta amb nosaltres ens dona tant … No diré que no hem passat dies de desesperació, pipís per aquí, “cosetes” per allà, plors a les tantes de la matinada i per tant nits d´insomni (que semblava que haguéssim parit, vamos). Camp de batalla en la seva màxima expressió. Veterinari, vacunes, sabatilles destrossades, cables del Mac mossegats, algun que altre mitjó desaparegut… Carreres amunt i avall del pis perquè pot pujar per les escales però no sap baixar-les i, cabuda com és, vinga cap amunt i després a plorar perquè la baixis. I ara li ha donat per mirar per la finestra i somicar (creiem que s´ha enamorat d´algun gosset i l´espera hores i hores sense èxit, és una mica precoç, que només té 4 mesos i mig!)

Li encanta anar a la platja, ja ha muntat en bici (amb intent de suïcidi inclòs) i en moto (ben amagadeta a la seva motxilla per evitar nous intents), li han fet la seva primera sessió de “pelu” i ha assistit pacientment a assajos i festes. Es distreu amb una mosca pel carrer, cosa que fa que no estigui per fer el que se suposa que ha de fer i després se´n recordi a casa, li fa la festa al primer que passa i se´n va a saludar remenant la cua a qualsevol  gos que ensuma, independentment de raça i mida.

Però cada dia, quan arribo a casa i li veig aquesta carona de felicitat, d´agraïment, quan ens mira i sents que t´ha trobat a faltar, que t´estima sense condicions... quan et mira amb aquells ullassos negres que expressen lo indescriptible, me n´oblido ben ràpid de tot lo que podria tenir de negatiu el fet de que ja formi part de la família. I penso: ha valgut.  Val la pena.

Així que aquí la teniu. Us presento a la Lola! A que és maca?




2 comentaris:

  1. que bonica!!!!!!!!!! les gatxans fa uns dies que demanen un gosset i n'estic temptada... per cert, tal i com ho descrivies era igualq ue tenir una criatura!

    un petó!

    ResponElimina
  2. Merci... hehe, ja et dic que hem passat nits sense dormir, és que va venir una mica malaltona primer i després doncs... que vol que estiguis per ella, é suna mica drama queen... La veritat és que dona feina però val la pena, segur que res comparable amb tenir fills (i menys ser mare de bessones)així que t´animo a tenir-ne un, segur que les gatxans es tornen inclús més responsables...

    ResponElimina