23 de maig 2011

MÉS ENLLÀ DE LES ESTRELLES

Aquesta és la màgia de les estrelles, encara ens il·luminen moltes extingides fa temps...

De vegades se t´acaben les paraules… se´t queden a mig camí perquè entens que no hi ha res que puguis dir, i molt menys fer, per canviar les coses. I et sents impotent entenent que hi ha algú que seu cada nit a esperar que aquell a qui més s´estima, marxi per sempre en qualsevol moment, deixant un buit que només una nova vida va omplint a mitges. No sé què dir. Res no puc fer. Algú que he considerat tant proper malgrat que en els últims temps ens haguéssim distanciat, lluita per assaborir els últims i apreciats moments que li resten. Malgrat tot, vull semblar optimista, si és que es pot ser optimista en moments així, pensar que deixarà tants bons records a la ment d´aquells que l´han estimat… Avui els meus em transporten a terres ben verdes, a tardes de riures i acudits, a instants especials de felicitat, a paraules sempre amables. Em transporten a tu, N. , a la gran persona que ets i a  la que trobarem tant a faltar. Fa poc  em vas dir que encara érem amics, que mai m´havies deixat de considerar com a tal. Doncs be, amic, que sàpigues que els meus pensaments estan amb tu en aquests moments, malgrat les distàncies i malgrat les circumstàncies, que una altre lliçó està apresa  i que mai t´oblidaré.

2 comentaris:

  1. Vaja, un amic meu acaba de passar pel mateix.. em sap greu, una abraçada!

    ResponElimina