FLOR DE LOTO

Feia molt que no escrivia. Molt que no expresso els meus pensaments aquí, potser perquè son massa íntims i massa de tot per fer-ho. I és que després de una onada de canvis interiors i exteriors, de sobte m´he trobat com en el “Limb”. Estic contenta pel canvi, molt més del que em pensava però deixar tota una sèrie d´activitats frenètiques ha donat pas al plantejament de nous projectes, a noves expectatives i a noves il·lusions. Els primers, van donant fruits, pe sort o per desgràcia, ja veurem, les segones s´esvaeixen per moments (aquells en els que comprovo que res és el que semblava) i, de les terceres, prefereixo no parlar. Perquè adonar-te´n, de sobte, que estàs molt més sola del que pensaves, mirar al futur  i prendre consciència que potser no serà com t´hagués agradat, dona pel sac. I és que quan veus que els que tens més a prop t’aixafen els somnis, et desil·lusionen i t´ofeguen, fa por. I mal, molt de mal.

Així que hi han dies en els que penso: va, respira, deixa la vida fluir, la inspiració i la guia arribarà tard o d´hora (m´ensumo que serà més tard que d´hora)… però n ´hi han d´altres… en que ho engegaria tot a la merda, que correria ben lluny de tot allò que no tinc molt clar que em faci be, d´aquells que son tant egoistes com per considerar-me un simple objecte, d´aquelles persones que ja no imagino al meu costat en els moments difícils… ni tan sols (ni tan sols!) en els bons…

També hi ha dies en els que m´allunyo de tot i torno a ser una mica més jo mateixa, la de sempre, ferma i decidida i valenta, i pausada, i contenta per la vida, per tot allò que si que tinc i que ningú em traurà mai perquè és només meu. Ara que ho penso, és cert que m´estic anant molt lluny.

Suposo que aquesta última Mònica és la que guanya, però no tinc molt clar que ho faci per molt de temps, no tinc clar res a aquestes alçades. Be, si, que potser si fos més egoista, i menys hipòcrita, i més simpàtica, i menys responsable, les coses m´anirien millor. Però mira, de tots aquells que posseeixen aquestes “virtuts”, el món n´està ple així que... perquè ser-ne una més?