Una cosa em passa sovint, és que la gent percep les meves
converses com una possible font de conflicte. deu ser el meu to de veu, pels
qui no em coneguin. Els que em coneixen, no cal l´aclariment, imagino. I ho
admeto, les meves opinions són fortes, fermes, meditades, però mai pretenc que
un altre tingui les mateixes. Mai. Per dir més, m´apassiona adonar-me´n de
tantes i tantes idees, maneres de pensar i percepcions, existeixen en cadascuna
de les persones que es creuen en el meu camí.
Però per alguna raó que no puc entendre, qui tinc al davant, en massa
ocasions, no ho veu així. La reacció més comuna: el canvi de tema. La fugida.
Com si una no fos capaç d´encaixar una opinió dissident. Doncs senyors, les
opinions diferents, per a mi no són font de conflicte. La ignorància, la
indiferència envers el que expresso, sí. El canvi de tema, defugir la conversa,
sí. Sempre. Bé, al principi. Després una calla i comença a entendre que la
gent, simplement, no s´atreveix a conversar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada