(Publicat el 03/02/09)
L’altre dia conversava amb un bon amic ( d’aquells que són l’excepció que confirma la regla perquè sempre hi són, i que mai ha calgut retenir perquè sempre hi han estat) Parlàvem, ens escoltàvem de fet, que és el que la gent normalment s’oblida de fer, de com, tot i les dificultats, no perdem la capacitat d’il•lusionar-nos, d’emocionar-nos, de somiar. De com la vida ens sorprèn una i altre vegada, i ens regala moments tan tendres que no podem oblidar. És potser perquè ha arribat el moment de que em plantegi algunes coses, que en parlàvem de tot això, i perquè som dues ànimes inquietes que sempre pensem que la vida té molt per oferir i que per tant ho hem de buscar, sigui com sigui, i allà on es trobi. Si miro al passat mai hem deixat de lluitar, som uns guerrers...I jo vaig fent les meves troballes, que intento compartir amb aquells que entenen que són importants per a mi. D’altres, les guardo gelosament amb una mica de mala consciència, tot s’ha de dir, però les guardo, no sigui que se’m perdin pel camí. Com tantes altres....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada