28 de set. 2009

AUTOCONTROL :-)

Últimament intento controlar molts dels impulsos que ni tan sols m’adonava que tenia en el passat i que si ho feia, m’importava un comí amagar-los o no. Crec que la raó per fer-ho val la pena, i sigui com sigui, si al final no serveix aquesta, com que reconec que no em fan gaire be aquests gestos, doncs ja m’haurà servit de molt, ja hauré aprés a que les coses de vegades son més simples del que ens creiem i no cal complicar-les. Què difícil però! És que a mi em costa veure que hi ha situacions que es poden evitar i no sé a on està la línia entre donar-li massa importància a un fet que m’ha molestat o simplement passar i fer que no m’afecta, callar, meditar i portar el tema per dins, amb el risc que comporta de caure en un simple passotisme. És aquest balanç el que realment tinc problemes a mantenir. Suposo que el quid de la qüestió és que certs temes sense importància no t’afectin. Sembla fàcil eh? Doncs no ho és pas. Quins són els temes no importants? Qui determina la trivialitat d’un acte, d’unes paraules? Suposo que hauríem de pressuposar la bona fe dels que ens envolten, sense més. Tot i arriscar-nos a esdevenir il·lusos benpensants i, el que és pitjor, desil·lusionats. I jo la il·lusió, no la vull perdre mai.

1 comentari:

  1. Ho fas molt bé Monique. Jo també segueixo aquesta tècnica i no penso que ens podem convertir en il·lusos ben pensants simplement perquè no som idiotes. Veiem la realitat del que passa però trivialitzem la importància de certs temes, actes, gestos perquè volem fer-ho i no ens importen tant com ens pensàvem. Tampoc ens agraden les situacions que es derivarien si ens encaparréssim en donar-los aquesta afeblida importància.

    T'estimo!

    ResponElimina